ECONOMIA ESTUDI
Lleida s'erigeix en el principal motor de l'economia catalana el 2019
Al costat de l'àrea metropolitana de Barcelona, segons l'anuari comarcal de BBVA || Gràcies al sector serveis i l'agroalimentació, amb el Segrià i el Pla al capdavant
Imatge aèria del polígon industrial El Segre, als afores de la ciutat de Lleida.
Lleida i l’àrea metropolitana de Barcelona van ser els pols de màxim creixement econòmic a Catalunya el 2019. Gràcies a la bona marxa del sector serveis i, en el cas de Lleida, a l’estabilitat del sector agroalimentari, aquestes dos regions van desplaçar el que fins a l’any passat acostumava a ser el principal motor impulsor de l’economia catalana: les comarques costaneres i del prelitoral entre el Gironès i el Baix Camp, seguint l’anomenat “eix de l’AP-7”, segons Josep Oliver, catedràtic emèrit d’economia de la UAB i autor de l’Anuari econòmic comarcal 2020, editat pel BBVA.
L’estudi destaca que les comarques del pla de Lleida són les que més van créixer en valor absolut agregat (VAB) –un indicador similar al producte interior brut (PIB) que mesura el nivell d’activitat econòmic d’un territori–, concretament un 2,6%, ajudat per l’enfortiment de la indústria agroalimentària, juntament amb el descens de la indústria a la resta de territoris.
El Segrià va créixer un 3,4% el 2019 per l’impuls del sector serveis (3,7%) i el sector primari (3,2%)
El Segrià, impulsat per serveis (3,4%) i sector primari (3,2%) i el Pla d’Urgell, amb serveis (4,6%) i indústria (2,8%), són les comarques amb més creixement econòmic el 2019, amb un 3,4 per cent i un 3% respecte al 2018, només igualades per Barcelona, amb un altre 3 per cent. Segons Oliver, això representa un canvi respecte a les últimes dècades.
Entre el 2000 i el 2007, el creixement de l’economia es va concentrar en la meitat occidental del país, és a dir, a les demarcacions de Lleida i Tarragona. En canvi, a partir de la crisi i fins al 2018, l’impuls de l’activitat econòmica s’havia generat principalment en un eix entre el Camp de Tarragona, l’àrea metropolitana i el sud de Girona.
En canvi, les comarques que menys van créixer a Catalunya durant l’últim exercici van ser les Garrigues (-3,9%), Alta Ribagorça (-2,3%) i el Pallars Jussà (-0,9%). En el conjunt de Catalunya, el VAB va créixer un 2,1%, impulsat per la construcció (+2,3%) i els serveis (+ 2,7%). La indústria i el sector primari, en canvi, van caure el 0,3 per cent i del 3,1%, respectivament.
L’impacte econòmic de la Covid serà més gran a Girona i Tarragona
Segons aquest mateix informe, les comarques de Girona i les del Camp de Tarragona seran les més afectades en l’àmbit econòmic per la crisi de la Covid-19. Josep Oliver va assegurar que les últimes dades d’afiliació a la Seguretat Social posen de manifest els efectes que tindrà la pandèmia sobre aquestes dos demarcacions. Al tancament del tercer trimestre, l’afiliació a les comarques de Girona va caure prop d’un 4% interanual, i el descens a Tarragona es va atansar al 5%. D’altra banda, l’entitat destaca que l’eix metropolità serà el territori que millor aguantarà el cop, després de registrar un descens inferior a la mitjana de Catalunya (-2,5%). Segons Oliver, aquesta situació s’explica per la forta dependència del turisme i la caiguda de la producció industrial. “El nombre de pernoctacions s’ha reduït molt més respecte a altres punts com les Terres de l’Ebre o les comarques de muntanya”, on el nombre absolut de turistes en el còmput global de l’any és inferior, va comentar Oliver.
