Luis Planas: «La meua intenció és que la fruita cobri el pagament bàsic de la PAC»

Estem a les portes d’una nova campanya de la fruita i, després de les dificultats de l’estiu passat, com la planteja?

L’any passat vam crear un grup de coordinació amb els ministeris de Sanitat i Agricultura i les comunitats arran dels problemes que es van generar, més intensos a Lleida i Aragó, i crec que va funcionar bé. Amb la col·laboració de les associacions agràries i les patronals vam contenir i corregir la situació més enllà de temes sanitaris. L’experiència de la fruita de pinyol ens va servir després per a la vinya, l’oliva i els cítrics. He parlat amb la ministra de Sanitat i estem d’acord a activar el grup de seguiment des de la setmana que ve. Crec molt important donar un missatge de tranquil·litat i evitar anuncis o crides que poguessin produir desplaçaments massius com hi va haver l’any passat en algun moment. La preocupació era comprensible en ple estat d’alarma. Aquest any la crida és a planificar el millor possible les necessitats de contractació i, si cal, desplaçaments en origen.

Quina opinió li mereixen les peticions sobre el fet que els temporers han d’arribar amb PCR negativa?

Després de la campanya de la fruita de pinyol hi va haver territoris que la van introduir. Recordo el cas de la verema a la Rioja. És una possibilitat, però ho han de determinar les autoritats sanitàries.

La nova Política Agrària Comuna fins al 2027 ja és una realitat i de moment ens trobem en un període transitori per al 2021 i el 2022. Com la definiria?

Ha de ser una PAC per a tothom, capaç d’incloure sectors que no ho han estat anteriorment. Pensem en el cas de les fruites i hortalisses, que estaven incloses en la PAC a través de les organitzacions de productors. La meua intenció és que puguin entrar progressivament en el pagament bàsic (ajuts directes al pagès) en el període 2023-2027. La meua intenció és que sigui sobre la taula a la Conferència Sectorial [amb les comunitats] a la primera quinzena de maig i arribar a un acord per consens.

Ha defensat que la “immensa classe mitjana” de l’agricultura es beneficiï dels fons de la PAC. Què vol dir amb aquestes paraules?

Parlo de l’agricultura familiar i professional, aquella que se situa des d’una mica per sota i també per sobre de la rendibilitat. Han de ser l’objectiu de la Política Agrària Comuna. Sense deixar de banda algunes activitats que puguin no ser productives però sí tenir una clara tasca de preservació del medi ambient i el paisatge.

L’anomenada convergència dels drets de pagament bàsic està generant una gran polèmica.

El primer que hem de tenir en compte és que és un èxit el pràctic manteniment del pressupost (de la PAC), amb 47.724 milions d’euros per al període 2021-2027. Tot això, juntament amb la prescripció de la Unió Europea de concretar avenços significatius en la convergència interna i anar abandonant els (pagaments) per drets històrics. Hem d’abandonar les referències històriques i apostar per elements de progressivitat en els quals estan d’acord la majoria de les comunitats. Per a mi és un element fonamental per al relleu generacional al camp. Si de veritat volem joves al camp, és necessària la rendibilitat i és clau eliminar les barreres a l’accés a les explotacions, i l’existència d’un mercat secundari de drets de la PAC és un obstacle. Simplificant-ho, es tracta que dos agricultors o ramaders que facin el mateix en les mateixes circumstàncies cobrin el mateix.

Un dels grans problemes del camp és la falta de relleu, com es pot atreure joves?

Pràcticament dos terços dels ocupats del sector primari tenen 55 anys o més, la qual cosa representa que estaran en edat de jubilació en aquesta dècada. Hi ha una oportunitat, però també una necessitat de relleu en aquests propers deu anys, que estaran marcats per grans reptes en innovació, digitalització, lluita de canvi climàtic i preservació de medi ambient, entre d’altres. El relleu pot arribar de les famílies dels agricultors i ramaders, però també de persones que avui no estan al sector. Hem d’aspirar a zones rurals vives, amb oportunitats per als joves. Per això, per exemple, és fonamental la cobertura de banda ampla i el Govern [central] té previst que arribi al 100% del territori el 2025, no només als nuclis habitats, sinó a totes les zones amb explotacions. També són necessàries altres mesures, com la que hem aprovat que permet que els ajuts europeus per a la primera instal·lació es puguin tributar al llarg de quatre exercicis o l’aposta per elements formatius complementaris, com l’anomenat Erasmus agrari.

La llei de la cadena alimentària ha rebut tot un seguit de crítiques, especialment pel que fa als contractes.

Intentar que al sector primari hi hagi un contracte per escrit no és un tema menor. La venda a resultes, on el venedor no fixa un preu, és des del punt de vista de la creació de valor i benefici un model a desaparèixer. Per al sector cooperatiu, on el pagès és soci, es podria substituir el contracte escrit per un acord del consell rector o l’assemblea amb períodes i referència de pagament. La cooperativa ha de crear valor, no ser un simple magatzemista.

Però com es poden consensuar els costos de producció quan poc tenen a veure el d’un préssec primerenc de Múrcia i un de Lleida a l’agost?

No pretenem fixar preus, sinó oferir referències. L’Observatori de la Cadena Alimentària té molt avançat i ben aviat podria donar llum verda als de l’oli d’oliva. No està tan avançat el de la llet líquida i encara hem d’aprofundir en el cas de la fruita de pinyol, els tres productes amb què està treballant ara.

Agricultors i regants alerten que s’enfronten a un nou competidor per les terres de cultiu de la mà de les energies renovables. Pensen en algun marc regulatori especial?

Seguim molt de prop el fenomen, que és veritat que es manifesta de forma especial en alguns llocs concrets, no de forma generalitzada encara, però crida a una reflexió. Les competències en aquest camp són fonamentalment autonòmiques i locals en determinat tipus d’instal·lacions. Amb tot, l’energia eòlica i fotovoltaica suposa un factor positiu per al sector agrari. Parlem amb Fenacores (Federació Nacional de Comunitats de Regants d’Espanya) sobre això tenint en compte que l’energètica és una part fonamental dels costos dels regadius.