Agricultura avisa que amb els caçadors ja no n'hi ha prou per parar la proliferació del senglar

Argumenta que ara és inviable, tenint en compte que es limita el nombre d’exemplars que es poden caçar malgrat que n’hi ha centenars. El límit és de vint peces a Sanaüja i de sis a Biosca.

Així mateix, proliferen a un ritme ràpid a les reserves, per la qual cosa tem que s’estenguin ben aviat com una plaga. En canvi, considera que el senglar sí que es pot arribar a controlar. Així, aquest any l’associació de caçadors de Sanaüja, que té uns 60 membres, porta gairebé 400 exemplars caçats a la zona de la Segarra i part de la Noguera i el Solsonès. Un altre dels problemes que apunta Caus en propers anys és el cérvol, al considerar que cada individu consumeix quatre vegades més menjar i aigua que un cabirol.

Els caçadors poden desplaçar-se per tot Catalunya per a caceres de senglars i de conills

A Catalunya s’abaten uns 60.000 senglars a l’any i caldria que fossin 100.000 per estabilitzar la població

“Amb la caça no n’hi ha prou per reduir la població de senglars, cal ser-ne conscients, d’això.” Així ho adverteix la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà. En una resposta parlamentària publicada al desembre, afirma que els senglars proliferen a Catalunya a un ritme molt superior al de les captures. Puntualitza que les batudes a les comarques de Lleida són per ara suficients per mantenir aquest cens a ratlla, però a les de Girona i zones limítrofes “no aconsegueixen reduir-lo malgrat l’ingent esforç dels caçadors”.

La sobreabundància d’una espècie la porta a expandir-se en territoris veïns. Ha succeït amb els senglars, però també amb cabirols i conills. Els tres provoquen danys a l’agricultura i, en el cas dels senglars, ocasionen també accidents de trànsit. Així mateix, preocupa la possibilitat que transmetin la pesta porcina africana a porcs. Jordà afirma que la proliferació d’aquesta espècie “no afavoreix que aparegui la malaltia, però faria més difícil controlar-la si aparegués”.

La consellera explica que Agricultura ha encarregat estudis a “alguns dels principals especialistes mundials” en senglars. D’acord amb ells, seria necessari caçar-ne uns cent mil a l’any, el 66% del total, per mantenir la població estable, i abatre’n uns 130.000 per disminuir-la de forma sensible. Aquestes xifres estan molt per sota dels 60.000 que s’abaten cada any a Catalunya, malgrat ser una xifra rècord.

“Mai se n’havien capturat tants, malgrat que els caçadors disminueixen any rere any”, diu Jordà, que conclou que “la pressió actual de la caça no podrà controlar la població” de senglars i en els propers anys “serà difícil capturar més”. Fins ara la caça ha estat el principal mitjà per controlar sobrepoblacions de fauna.

Alternatives com l’esterilització tenen una eficàcia molt menor i el mateix succeeix amb camps closos i substàncies l’olor de les quals dissuadeix els senglars d’atansar-se a les carreteres. Jordà va afirmar que l’activitat cinegètica continua tenint un paper central en l’estratègia de prevenció de la pesta porcina africana i va recordar que donen facilitats per caçar allà on la fauna perjudica l’agricultura.

Les batudes per caçar senglars se succeeixen aquests dies a les comarques de Lleida. El període hàbil per abatre’ls s’ha anat prolongant fins a arribar a nou mesos a l’any. En els tres restants pot aconseguir permisos especials allà on provoquen danys a cultius. També hi ha autoritzacions especials per reduir les poblacions de conills, així com la possibilitat d’organitzar caceres nocturnes, entre altres mesures per afavorir el major nombre possible de captures. També n’hi ha previstes altres de noves, com cofinançar assegurances de gossos els amos dels quals participin en batudes d’“interès públic”.

Davant les restriccions de mobilitat per la pandèmia, els caçadors poden desplaçar-se des de fa mesos a qualsevol lloc de Catalunya per participar en batudes de senglars. Fa dos setmanes, aquesta exempció es va estendre als que participen en caceres de conills on s’han convertit en una plaga.

Per la seua part, fonts de la Federació de Caça lleidatana van valorar que és “impossible” avançar en el control d’espècies amb la normativa actual, però creuen que poden guanyar efectivitat si se suprimeixen algunes de les limitacions actuals. Van indicar que la Generalitat no ha accedit per ara a algunes de les seues propostes, com donar llicències de caça gratuïtes només per abatre senglars; autoritzar un màxim de cinc cartutxos a les escopetes en lloc de l’actual límit de tres; permetre la caça d’aquesta espècie tot l’any sense parar en períodes de reproducció, i facilitar les caceres nocturnes, ara molt restringides.

En resposta parlamentària a preguntes del PSC, la consellera apunta que “a banda d’actuar en la mortalitat un element eficaç per reduir la població de senglars és actuar de forma preventiva en la natalitat”. Jordà no entra en detalls sobre com fer-ho. Per la seua part, agricultors, ecologistes, biòlegs i caçadors apunten a l’abandó de superfícies agràries, i a la transformació del paisatge que això comporta, com factors decisius que afavoreixen la proliferació de fauna salvatge, així com la presència d’espècies en llocs on anys enrere no es veien (vegeu els desglossaments).

D’aquesta manera, l’abandó agrícola provoca un augment arbustiu que facilita que determinades espècies com el senglar o el cabirol puguin amagar-se.

Així mateix, l’agricultura extensiva els ofereix aliment. Segons Sort la majoria de noves espècies no s’han reintroduït, sinó que simplement han arribat i han trobat un ecosistema favorable per proliferar. També hi ha casos d’abandó per part de persones que han importat animals i que s’han establint, com està passant ara al Solsonès amb el porc vietnamita. “L’ideal seria poder compaginar la complexitat d’interessos entre economia i naturalesa per mitigar la confrontació, però no és gens fàcil”, apunta.

Cabirols, senglars, teixons i guineus són animals plenament establerts en zones on eren molt escassos i fins i tot inexistents. La seua presència està relacionada en una mesura o una altra amb la despoblació rural i l’abandó de terres de cultiu, i alhora és un factor més que dificulta la vida a les àrees allunyades dels grans nuclis de població. En aquest sentit, el pas de senglars i cabirols per les carreteres provoca nombrosos accidents, mentre que la superpoblació de conills i senglars ocasiona greus perjudicis als que continuen vivint del camp.

Fermí Sort, biòleg i especialista en petits mamífers, reconeix la dificultat de trobar equilibris. “L’ideal seria poder compaginar la complexitat d’interessos entre economia i naturalesa per mitigar la confrontació, però no és gens fàcil”, apunta. I menys encara, afegeix, quan al seu parer s’ha anat legislant en aquesta matèria sobre la marxa, sense objectius clars que indiquin on arribar.

«En uns anys la població de cabirols serà incontrolable»

Per a Esteve Caus, un dels responsables de l’associació de caçadors Colla del Senglar de Sanaüja, les dificultats per part de l’administració a l’hora d’autoritzar la caça fa difícil que es puguin controlar les poblacions d’aquesta espècie. Considera que aquest problema s’agreujarà en els propers anys a causa de la proliferació de la població de cabirols, ja que s’han estès per tot el territori, i les limitacions a l’hora d’abatre’ls fan totalment inviable que es pugui controlar el seu cens.

«Posar límit a la fauna salvatge vol polítiques eficients» Josep Castella, agricultor i alcalde de Torrefeta i Florejacs, creu que el control de la fauna salvatge dependrà en bona mesura de les polítiques que adopti l’administració. Considera necessari controlar l’abandó de les riberes dels rius ja que és on més proliferen. També la conservació de l’agricultura, atès que l’abandó de terres de cultiu provoca zones arbustives que són un dels principals refugis on proliferen diferents espècies.

«No és fàcil compaginar interessos entre economia i naturalesa»

Fermí Sort, biòleg i especialista en petits mamífers i un dels autors de la Història Natural de la Segarra, destaca elements que han provocat canvis a l’entorn natural i beneficien l’afincament de noves espècies.

Espècies de fauna salvatge són ara freqüents on abans no n’hi havia

El paisatge i l’economia del secà de Lleida ha vist en els últims trenta anys un canvi substancial. A nivell general, l’agricultura es basa cada vegada més en grans extensions, mentre que la ramaderia tendeix a explotacions de més mida i capacitat que anys enrere. De forma paral·lela, l’entorn natural ha canviat.