Vi lleidatà de raïm ancestral

La denominació d’origen (DO) Costers del Segre, de la qual formen part més d’una trentena de cellers de Lleida, ha posat en marxa un nou projecte que pretén recuperar la trobat, una varietat ancestral de raïm negre característic de Ponent i ja gairebé desaparegut. A partir de l’estudi del comportament d’aquest tipus de raïm tant des del punt de vista agronòmic com enològic, l’objectiu és evitar la pèrdua de biodiversitat i generar noves oportunitats de mercat. I és que, encara que la garnatxa i el macabeu són algunes de les variants ja consolidades a les Terres de Ponent, la DO vol ampliar a llarg termini el ventall de productes singulars.

De moment, són vuit els cellers que s’han sumat a aquest projecte de caràcter experimental i ja han plantat alguns ceps de la trobat, si bé la meta és aconseguir que totes les empreses vinícoles que formen part de Costers del Segre treballin amb aquesta varietat i creïn una identitat comuna. La plaga de la fil·loxera que a finals del segle XIX va fuetejar les principals zones vitivinícoles de la península Ibèrica va destruir a les vinyes lleidatanes varietats de raïm com la pinós i la samsó.

Els viticultors van replantar les seues terres amb ceps de raïm monastrell, macabeu i trepat, així com altres varietats franceses com el cabernet sauvignon. Segons assenyalen les últimes dades, la venda de vi de Costers del Segre va disminuir un 2,9% el 2019, i va arribar fins als 5,4 milions.

La gran majoria, un 70 per cent, es va vendre al mercat català i la resta es va comercialitzar gairebé a parts iguals entre Espanya, Europa i la resta del món.