ESNOTICIA
Un any 'horribilis' per al PIB de Lleida que salva el sector agrari
El que va començar sent una crisi sanitària s’ha convertit, a més, en una bufetada al teixit econòmic no vista a Espanya des de la Guerra civil. L’últim baròmetre del CIS ho reflecteix d’una manera palmària, al col·locar la situació de l’economia com a principal preocupació dels espanyols, davant ja del mateix coronavirus.
A més, el tercer problema per a la ciutadania és l’atur. I és que l’atur ha augmentat notablement al llarg de l’últim any a causa del virus i la frenada que va suposar per a l’activitat en tots els àmbits.
Aquesta crisi ha portat a pronosticar, segons dades de l’Idecat, una caiguda del PIB català de l’11,4%, i tenint en compte que Lleida suposa el 5,6% del PIB català, suposaria que l’economia de Lleida ha perdut el 2020 més de 1.540 milions d’euros..
El turisme i el comerç són els més afectats per les restriccions i les seues pèrdues es compten per milions. Queda veure també les empreses d’aquests dos sectors que es veuran obligades a tancar definitivament les portes. En aquest sentit, Lleida va perdre al llarg de l’any passat un 47% de turistes i ara hi ha tancats aproximadament els 80% dels hotels del Pirineu a causa del confinament comarcal.
Així, el balanç del primer any de la pandèmia dona un panorama desolador. Tot i així, la demarcació ha aguantat millor l’envit del virus a causa de la importància del sector primari i de la indústria agroalimentària.
Aquest baló d’oxigen per a l’economia lleidatana no ha impedit que un total de 1.850 empreses es veiessin forçades a tancar durant els primers nou mesos de l’any passat i que cessessin l’activitat en aquell mateix període 2.700 autònoms, segons l’INE. La pandèmia s’ha rabejat, en definitiva, amb les microempreses, les pimes i els treballadors per compte propi.
Més de 10.500 membres d’aquest col·lectiu a Lleida van registrar l’any passat pèrdues superiors als 30.000 euros, segons les xifres de LLIGA.
De la mateixa manera, malgrat la moratòria aprovada pel Govern espanyol i la paràlisi als jutjats durant els primers compassos del virus, 99 famílies lleidatanes van ser declarades en fallida l’any passat i 30 empreses van entrar en concurs de creditors.
Els ERTO frenen la pujada de l’atur, que creix un 31% Els expedients de regulació transitòria d’ocupació (ERTO) han contribuït durant aquest any a frenar l’escalada de l’atur a la província, que, tot i així, va créixer un 31,36% entre febrer del 2020 i el mes passat. La setmana passada, la província de Lleida tenia 27.605 aturats, que són 6.590 més que dotze mesos abans. A més, 6.862 persones estaven en ERTO. Aquestes compten com a treballadores i no com a aturades.
Comerços i bars declaren pèrdues milionàries Hostaleria i comerç han estat dos dels sectors més castigats per per les restriccions. Segons Pimec, només el gener d’aquest any els comerços de Lleida van perdre 44 milions per les mesures. El president de Pimec a Lleida, Jaume Saltó, va explicar que molts comerços “ja no obriran perquè han quedat molt tocats” i va assenyalar que el fet de no poder obrir els dissabtes ha estat “un daltabaix important”.
El camp i l’agroalimentació esmorteeixen el cop
Malgrat el cop a l’economia que ha suposat el coronavirus, la província de Lleida ha resistit millor que la resta de demarcacions de Catalunya. D’aquesta manera, el PIB lleidatà va retrocedir l’any passat un 8% respecte a l’exercici anterior, segons va constatar el mes passat el Banc d’Espanya.
L’organisme regulador va atribuir aquest comportament al pes a Lleida del sector primari i de la indústria agroalimentària, que no han patit tant els efectes de la Covid. De fet, va ser l’agroalimentació la que va permetre que les exportacions lleidatanes creixessin el 2020 malgrat el virus.
Així, aquest sector va representar el 66,6% de les vendes de Lleida a l’exterior l’any passat i va créixer un 7,5% respecte al 2019, segons el ministeri d’Indústria. Per la seua part, Prodeca va assenyalar que un de cada quatre quilos d’aliments exportats per Catalunya el 2020 provenien de Lleida.