«Defensem el pagès assentat al país»

Quina és la clau de l’èxit d’Unió de Pagesos per imposar-se a les últimes eleccions agràries?

És senzill. Allà on un pagès té problemes, hi som nosaltres per donar-li un cop de mà i solidaritzar-nos amb ell. Encara que no sempre puguem aconseguir tot allò al qual aspirem, pretenem influir en les polítiques perquè potenciïn el model que defensem, que és el de pagesos i pageses assentats al país.

Una de les dificultats que afronten els pagesos són els danys causats per la fauna salvatge. Quina és la seua fórmula per fer front a aquesta problemàtica?

La fauna s’ha de gestionar, no només per les pèrdues que genera per als pagesos sinó pels accidents que poden provocar, per exemple, els senglars. Se n’ha de rebaixar la població sigui com sigui. El sistema cinegètic és una de les vies per fer-ho, però si amb aquest no n’hi ha prou s’haurà d’aplicar amb altres. I amb la fauna que no és cinegètica, el primer que s’ha de tenir clar és que la reintroducció ha de ser zero.

Es refereix a l’os?

Si no és possible que l’os sigui compatible amb l’entorn, amb la ramaderia i amb les activitats de muntanya, no l’importem. Si com a administració has reintroduït un animal i ara genera problemes, el que has de fer és treure’l. I fins i tot sense tenir bandades de llops a Catalunya, la Generalitat ara dona suport que no sigui espècie cinegètica. Per què es fiquen en aquest fangar?

I què pensa dels projectes que hem conegut aquests últims mesos per instal·lar parcs eòlics i solars a la província?

Creiem en les energies renovables però no en el model que s’està plantejant, amb empreses que busquen grans extensions de terreny i distorsionen el preu de la terra de cultiu. El que s’ha de fer és planificar i instal·lar els centres de renovables a prop dels punts en què es consumirà aquesta energia, així sí que serem sostenibles.

Que muntin els parcs solars i eòlics a Collserola..

O on sigui que s’hagi de consumir l’energia. Prioritzem que es col·loquin en terres que no són aptes per al cultiu i insisteixo, properes als llocs que necessiten aquesta energia. Fomentem l’autoconsum energètic.

Com es frena la despoblació de les zones rurals?

Quan es parla de política agrària s’ha d’abordar des d’una perspectiva transversal, no només des de l’òptica de la producció. No és tan fàcil com agafar a gent, canviar-la de lloc i ja està, despoblació solucionada. Si no hi ha serveis, si la gent no pot acabar fent la seua vida i treballant-hi, si tanca l’escola, se n’acabaran anant a la capital de comarca.

Quins són els reptes del sector primari que més urgeix abordar després d’aquestes eleccions?

La qüestió de les rendes i dels preus és capital per a la pagesia. Els productors treballen bé però no reben a canvi el que mereixen. Això s’ha d’arreglar. Ara bé, els plats trencats que no els pagui el consumidor, que els assumeixi la distribució. Els intermediaris han de guanyar diners, sí. Però no han de guanyar-ne desmesuradament.

?

lleida

El camp està cridat a les urnes la setmana que ve, dijous i divendres, a unes eleccions atípiques en plena pandèmia. En total, a la província de Lleida poden votar 9.599 electors, el 46,58% del cens de tot Catalunya per mesurar la representativitat de les organitzacions agràries. Dit d’una altra manera, servirà per decidir posteriorment la interlocució per exemple a les taules de concertació o sectorials amb l’Administració. Per fer-ho, hauran d’aconseguir almenys un 15 per cent dels vots.

El 2016, les primeres eleccions amb circumscripció única, es van saldar amb una nova majoria absoluta de Unió de Pagesos (UP) a l’obtenir el 56,77 per cent dels vots, més fins i tot que els que havien aconseguit el 2011. Joves Agricultors de Catalunya (JARC) va revalidar també el seu segon lloc amb el 27,60 per cent, mentre que Asaja es va quedar sense representació, amb un 12,73% dels sufragis.

Aquest any seran les primeres que organitza la Generalitat a Catalunya en les quals el vot serà cent per cent electrònic. Els agricultors, ramaders i treballadors del sector forestal per compte propi amb dret a vot hauran, com ja s’havia anunciat, d’exercir el seu dret al vot per mitjans exclusivament electrònics.

Així, podran utilitzar un certificat d’identificació com l’IdCAT Certificat, si en disposen, o recórrer a un sistema d’identificació biomètrica a través del mòbil. N’hi ha prou que el pagès es faci una selfie i faci una foto del DNI, a més d’una altra amb el seu rostre al costat del DNI.

Aquesta imatge es transferirà a Agricultura, que validarà les dades i enviarà un codi d’un sol ús per exercir el vot..

En paral·lel, i amb l’objectiu de tancar la fractura digital, la conselleria també habilitarà 209 punts físics d’acompanyament al vot electrònic per tot Catalunya, dels quals n’hi haurà 58 a la vegueria de Lleida, 21 a la de l’Alt Pirineu i Aran, i 6 a la comarca del Solsonès. Si totes les persones físiques decidissin exercir el vot electrònic anant físicament a aquests centres d’acompanyament, el màxim de votants per centre seria de 85, perquè només els pagesos persones físiques poden utilitzar aquesta modalitat.

Per què són importants les eleccions agràries?

Estableixen un criteri de representativitat de les organitzacions agràries així com l’opció de participar en certs òrgans. És important participar-hi perquè aquests cinc anys sense Asaja han estat totalment negatius per al sector.

I per què triar Asaja i no una altra de les opcions que té el professional a les eleccions?

Perquè durant els últims cinc anys hem estat els únics que hem estat al carrer reivindicant i posant de manifest la necessitat de solucions als problemes del camp. Parlo des de les conseqüències de la tempesta Filomena o la DANA fins a la crisi de preus o la Política Agrària Comuna, que es pot carregar el 40 per cent del sector boví de la província de Lleida. Asaja sempre ha estat allà.

Quines són les demandes clau avui d’Asaja?

Són moltes i diferents. La regulació dels mercats amb la urgència d’uns preus justos per a agricultors i ramaders és una de les demandes, però també la necessitat d’una administració àgil, que la fruita entri al primer pilar d’ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC) i que es paralitzi una convergència que, com he dit, posa en perill quatre de cada deu granges de boví.

Hi ha també altres demandes fonamentals, com ara el control efectiu de la fauna salvatge. És clau per al futur la incorporació de joves, amb un pla específic de suport a la Catalunya rural.

Hi ha poblacions com Isil, que no és que somiïn amb el 5G, és que no tenen ni 1G. Ja n’hi ha prou de criminalitzar els agricultors, el sector fructícola per la gestió de la campanya.

Tant sí com no, és fonamental la vacunació contra la Covid tant per a agricultors com per a treballadors fixos i fixos discontinus del sector fructícola al camp i les centrals i els temporers..

Parla d’un pla de suport a la Catalunya rural. Posi’m un exemple de què hauria d’incloure.

La nostra proposta és que ha d’existir un pla seriós per a la Catalunya buidada, per evitar la despoblació. No pot ser que quan hi ha problemes com els de la DANA o el desastre de la tempesta Filomena s’anunciïn uns ajuts insuficients i que, a més, en el millor dels casos es cobren al cap d’un any. Aquesta situació es tradueix en el fet que la gent se’n va dels municipis rurals. Per aquesta raó, per exemple, és urgent un pla de recuperació del sector de l’oli danyat pel Filomena.

Votar és un privilegi i més en uns comicis sectorials com és l’agricultura. Suposa donar veu al camp, a les organitzacions que el representen, davant de l’Administració o qualsevol estament de la societat.

Per què diria que cal votar JARC enfront de les altres opcions?

Mai no ens hem mogut de la defensa de l’agricultura, de la protecció d’aquell que viu del sector. Defensem el professional, l’agricultor genuí, una consideració per a aquells que aconsegueixen almenys la meitat dels seus ingressos del sector agrari. Tenim una aposta ferma per afavorir l’entrada de joves al sector, que avui no arriben ni a la meitat del cens. Volem que l’agricultura sigui atractiva per als joves que volen llaurar-se un futur, no només tenint una previsió de mantenir-se en el camp cinc anys.

Quines són les demandes clau o els punts centrals que defensa JARC?

Els punts clau afecten tots els sectors. He parlat dels joves, que és un punt fonamental.

A més necessitem que la Política Agrària Comuna (PAC) s’adreci a l’agricultor professional. És urgent una cadena alimentària que garanteixi uns preus justos, però també amb uns terminis de pagaments que també ho siguin, trenta dies, i l’existència de contractes en la compravenda de productes.

Estem compromesos amb el canvi climàtic i d’acord amb les energies renovables, però no amb la normativa actual dels parcs solars elaborada al marge dels pagesos. Es pot potenciar les plaques a les teulades d’edificacions abans que a les finques.

Pel que fa a les dejeccions ramaderes, hem de tenir clar que es tracta d’un subproducte fertilitzant i eliminar el nitrogen de referència. Hem de conviure amb la fauna salvatge però avui representa una invasió que afecta cultius i explotacions ramaderes i ho acabarà fent també al conjunt de la societat.

La PAC compta amb un pressupost fix i si s’inclouen nous sectors, com el fructícola, d’on sortiran els diners? Com s’ha de prioritzar?

Cada any retallen més els pressupostos i s’incrementen les exigències mediambientals. És necessari prioritzar, i això passa, com he dit, per l’agricultor genuí. Si s’eliminen perceptors que no viuen del camp hi haurà fons per a altres sectors com la fruita. Entenem que hi haurà d’haver convergència (en els ajuts de la PAC), un ajustament entre els drets (d’ajuts) més elevats i més baixos, però ha de ser gradual.

La venda per sota de costos i la pressió de la distribució amb operacions a pèrdues és un dels grans drames del sector. Què s’hi pot fer?

Les administracions han d’actuar amb contundència quan es denunciï o detecti infraccions. Són bàsics els contractes i els terminis de pagament però no està tan clar la fixació de costos de producció com parla la llei de la cadena. Quan compro un cotxe, a mi no me’n diuen el cost.