Les granges de Lleida concentren el 13% de la cabanya de boví de carn de tot l'Estat

Les granges de la província de Lleida es mantenen com a líders indiscutibles en la producció de boví de carn. Així ho reflecteixen les últimes dades del cens que acaba de fer públic el ministeri d’Agricultura. En concret, Lleida va acabar l’any passat amb una cabanya de 339.115 animals bovins, dels quals 241.970 estaven destinats per al sacrifici. Aquesta última xifra suposa el 12,87% de tots els caps de bestiar menors de dotze mesos de l’Estat previstos per acabar a l’escorxador.

L’altra província que destaca clarament és la veïna Osca, on igual com passa amb les finques fruita hi ha inversions per part de ramaders i empreses lleidatanes. En concret, les granges oscenques tenen un cens de 203.582 caps de bestiar amb destinació al sacrifici, la qual cosa representa el 10,82 dels 1.880.061 animals del conjunt de l’Estat. Molt al darrere se situen Toledo (154.021), Càceres (136.134), Salamanca(131.933), i Lugo (106.925), d’acord amb la informació del ministeri.

Salamanca, Lugo i Lleida completen el podi del boví si s’inclouen els caps de bestiar de carn i lleteres

En el cas de Lleida, s’aprecia un increment de cens l’últim any, tenint en compte que ha passat de 323.510 a 339.115 animals bovins en total, la qual cosa representa un augment del 4,82 per cent. L’anàlisi d’animals per a sacrifici presenta un creixement bastant similar, d’un 4,78%. En aquest cas les granges han passat dels 238.560 caps de bestiar de 2019 a les 241.970 amb les quals van acabar l’any passat.

Aquest augment es produeix en un any 2020 especialment difícil per al boví de carn, l’evolució del qual està molt marcada per la demanda de bars, restaurants i hotels. Són precisament tres de les activitats més colpejades per les restriccions imposades al llarg de l’últim any per frenar la pandèmia de coronavirus.

Els ramaders adverteixen que s’enfronten a uns preus realment ruïnosos. Però cal tenir en compte que el boví no té la capacitat ràpida d’adaptació a una caiguda de la demanda com la que pot tenir l’avicultura, on les granges, amb cicles d’engreix molt més curts, poden reduir l’oferta molt abans del que passa en una de vedells.

Amb tot, si s’analitza el cens general de boví, incloent-hi els animals destinats a la producció làctia, el sector està liderat per Salamanca (593.542 animals), seguida de Lugo (453.433). Lleida apareix en tercer lloc amb els esmentats 339.115 animals censat per l’Administració.

El president d’Anafric, José Friguls, ha criticat que, si aquests ajuts busquen evitar la caiguda d’ingressos d’empreses i el sobreendeutament, el ministeri d’Economia “no està al dia de la realitat empresarial”. Friguls ha manifestat que el sector se sent “invisible” per a l’administració i ha destacat que això estableix un precedent negatiu en la seua relació amb els ministeris d’Assumptes Econòmics i el d’Agricultura.

D’altra banda, el president de l’associació ha alertat que, si el sector no rep ajuts directes, les empreses que serveixen a l’hostaleria i la restauració tindran “greus dificultats” per sobreviure a les conseqüències de les restriccions del sector.

Anafric demana que ramaders i càrnies entrin en els ajuts Covid L’associació empresarial càrnia Anafric ha exigit al Govern de l’Estat que el sector ramader, carni i de pells espanyol formi part dels fons d’ajuda d’11.000 milions per a empreses i autònoms més afectats per les restriccions per la pandèmia.