AGRICULTURA POLÍTICA AGRÀRIA
Convertir en ecològics cultius intensius abaixa rendiments el 40%
Segons un estudi de l'Institut Agrícola, que al·ludeix a l'encariment de matèries primeres || Ministeri i comunitats comencen una ronda per negociar la PAC
Imatge del procés de reg d’una explotació intensiva.
Passar d’un sistema de producció agrari intensiu o superintensiu a un de basat en agricultura ecològica suposa la reducció d’entre un 25% i un 40% dels rendiments per hectàrea. Sí que milloraria els rendiments en els casos de cultius poc intensius i sense accés a fertilitzants i altres suplements. Així ho reflecteix un informe de l’Institut Agrícola, que assegura que “l’agricultura ecològica compromet la independència alimentària de la UE, si no es fa de forma gradual i si no es té en compte que una forta condicionalitat ecològica, com marquen algunes estratègies, no pot aplicar-se de la mateixa manera a tots els tipus de produccions agroalimentàries”.
L’informe apunta que si en els propers anys el 50% de la superfície agrícola es conrea sota els actuals cànons regulatoris ecològics, l’impacte en els preus globals de les matèries primeres agrícoles se situaria entre un 6% i un 10%, la qual cosa representa un efecte molt important sobre la inflació global, afirma la patronal agrària, que forma part de Foment del Treball.
Lleida compta amb més de 108.000 hectàrees de producció ecològica i lidera el sector català
Defensa una política basada en la vigilància dels productes i serveis agroalimentaris dependents de la importació i, alhora, la reconversió de les zones de producció tradicionals cap a l’agricultura ecològica. Considera que d’aquesta manera es podrien superar conflictes existents entre visions contràries que s’estan posant de manifest en la negociació de la Política Agrària Comuna.
L’Institut Agrícola fa públic aquest estudi just quan el ministeri d’Agricultura i les comunitats autònomes comencen a negociar les condicions d’aplicació de la nova PAC. En concret, el ministeri elaborarà un pla estratègic estatal que elevarà a Brussel·les per aplicar-lo a partir del 2023. Està previst que les comunitats, entre altres punts, posin de manifest les seues propostes sobre els anomenats ecoesquemes.
El ministeri explica que suposen una manera d’introduir incentius en la nova arquitectura mediambiental, de manera que els agricultors que desitgin anar més enllà en les seues pràctiques agrícoles des del punt de vista mediambiental, rebin més suports. Aquests ecoesquemes podrien comptar amb uns mil milions d’euros anuals de finançament públic.
La província de Lleida manté el seu lideratge pel que fa a producció agroalimentària ecològica a Catalunya, amb les comarques del Segrià i les Garrigues al capdavant. En total, la província compta amb 108.353 hectàrees.
