MEDI AMBIENT DEJECCIONS RAMADERESNOUSJA EXISTENTS
La Generalitat limita granges en 6 municipis més a Lleida per evitar sancions de la UE
S'afegeixen als 124 declarats zona vulnerable a la contaminació de les aigües subterrànies per nitrats
La Generalitat ha inclòs sis municipis més de Lleida a la llista de zones vulnerables per contaminació de les aigües subterrànies. Àger, Artesa de Segre, Os de Balaguer, Vilanova de Meià, Castell de Mur i Bellver de Cerdanya se sumen als 124 on aquesta declaració limita des de fa anys la construcció i l’ampliació de granges, així com l’aplicació de purins com a fertilitzant en finques agrícoles (vegeu el mapa). Aquesta mesura pretén reduir els nitrats als aqüífers i evitar sancions milionàries de la UE per incomplir la directiva comunitària d’aigües.
L’ordre que amplia les zones vulnerables es va publicar ahir després d’una llarga tramitació que es va iniciar el març del 2020, dos setmanes abans del primer estat d’alarma per la Covid-19.
El document incial incloïa també la Baronia de Rialb, però aquest municipi no consta a la llista definitiva. El departament de Territori va explicar que l’ajuntament va presentar al·legacions en les quals va exigir quedar exclòs i que aquestes van ser acceptades.
Els sis municipis de Lleida que passen a ser zona vulnerable estan catalogats com a ZV-B. Les limitacions hi són menors que en els classificats com a ZV-A, amb més contaminació dels aqüífers o risc de patir-ne. Els ramaders disposaran d’un any per adaptar els seus plans de gestió de purins a la normativa que regeix aquests espais, la qual cosa suposa reduir sensiblement el volum de dejeccions que poden aplicar per hectàrea i any.
La quantitat de purins que es pot aplicar en cultius o portar a plantes de tractament com les que funcionen a Juneda, Alcarràs o Miralcamp condiciona la mida de les granges. La normativa exigeix que el nombre d’animals s’adapti al volum de purins que pot gestionar cada explotació, per la qual cosa la declaració de zona vulnerable pot obligar a modificar granges ja existents. Per la seua part, la UE exigeix des de fa més de tres anys mesures addicionals per frenar la contaminació de les aigües subterrànies a Catalunya.