ESNOTICIA
Les comarques de Lleida concentren prop de la meitat de la superfície agrícola catalana
Domina la producció cerealística i de fruita dolça, juntament amb la farratgera, a més de la d'ametlla || És també el territori líder indiscutible en granges de porcí, de boví de carn i avícoles
Visitants de la Fira de Sant Josep s’interessen en les últimes novetats en maquinària que mostren els expositors.
Les comarques de Lleida són líders a la producció agrària catalana, i en diferents sectors també ho són a tot l’Estat. L’últim estudi sobre la superfície conreada que acaba de fer pública la Generalitat situa en 346.654 les hectàrees de cultiu a la demarcació, sobre un total de 748.141 de Catalunya, xifra que representa el 46,33 per cent del total. En concret, la província és líder a les finques cerealístiques, que representen el 56,65% del total, al sumar 184.731. El graner de Lleida es troba a la Noguera, que té 49.002 hectàrees, seguida de la Segarra, amb 36.789; el Segrià, amb 27.743; i l’Urgell, amb 25.025.
El segon cultiu que concentra més superfície a la província són els farratges, una producció que lidera a l’Estat amb Aragó. Parlem de 37.904 hectàrees, que són el 43,30% del total de Catalunya dedicada a una producció amb gran vocació exportadora. L’oliverar, per la seua banda, concentra 33.731 hectàrees, que representen el 39,02% de Catalunya. En aquest cas, la líder indiscutible és la comarca de les Garrigues (18.305), seguida del Segrià (9.779), l’Urgell (2.875) i la Noguera (1.578).
L’agroalimentació va situar la província de Lleida com la de més creixement del PIB a Catalunya el 2019
Lleida és coneguda mundialment per la fruita dolça, que ocupa 34.043 hectàrees, el 82,61% del total català i que continua liderant al conjunt de l’Estat en producció. El Segrià compta amb 23.684 hectàrees i el segueixen el Pla d’Urgell (3.681), la Noguera (3.131), el Urgell (1.918) i les Garrigues (1.592).
A la producció de fruita seca, la demarcació, amb els seus 19.473 representa el 39,38% de Catalunya, en la qual Tarragona és el gran exponent en avellana. Al costat d’aquests, els grans cultius de Lleida es completen amb 4.757 hectàrees de vinyes, 18.942 de guaret i 12.977 d’altres, segons l’informe de la Generalitat.
A banda del potencial agrícola, Lleida és una veritable líder en produccions ramaderes, encara que no es correspon en la capacitat de sacrifici i transformació de la carn. En concret, els últims balanç del ministeri d’Agricultura situa en més de 4,5 milions d’animals la cabanya porcina de Lleida, sobre un total de 32,7 del conjunt de l’Estat.
En el cas del boví, les dades de La Moncloa a l’acabar l’any passat xifren en 339.115 els caps de bestiar a les comarques lleidatanes, per a un global estatal de 6,6 milions.
Lleida representa de l’ordre del 35 per cent del Producte Interior Brut agrari de tot Catalunya. I si tenim en compte la indústria agroalimentària, estem parlant que suposa un puntal econòmic valorat per sobre dels 3.000 milions d’euros anuals, sobre un PIB global xifrat en 12.218 per l’Institut Nacional d’Estadística l’any 2018, l’últim amb xifres oficials. D’acord amb aquest informe, té un volum similar al comerç. L’agroalimentació té a més algunes peculiaritats que permeten a les comarques lleidatanes afrontar les crisis en més bones condicions que altres territoris.
Parlem de produccions de primera necessitat i amb una vocació clarament exportadora, amb la qual cosa diversifica mercats i amb això, riscos. Precisament, va ser l’agroalimentació la que va situar les comarques lleidatanes al capdavant del creixement econòmic català al llarg del 2019, segons posa de manifest l’últim anuari comarcal del BBVA.
Les comarques del pla van ser les líders en creixement amb un 2,6% i es calcula que el 2019 van arribar a recuperar els nivells de generació de producció previs al 2007, quan es considera que va esclatar la gran crisi econòmica mundial que va tenir primer un clar perfil financer i que en el cas d’Espanya es va veure agreujada per l’esclat de la bombolla immobiliària..
El sector primari i la seua transformació acostumen a tenir creixements menys acusats que altres en temps de bonança, però també pateixen amb més retard i caigudes menys greus en moments de crisi.
L’economia local afronta en millor condició la Covid L’impacte econòmic de la crisi de la Covid-19 està sent inferior a Lleida que al conjunt de l’economia catalana, segons va apuntar el catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la UAB i director de l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA, José Oliver. En els tres primers trimestres del 2020, la caiguda de l’afiliació i de les pernoctacions hostaleres va ser inferior que al conjunt de Catalunya i també es va mantenir relativament la indústria alimentària. A més, el 2019 Lleida va ser la demarcació que més va registrar un creixement més gran gràcies a l’empenta de l’agro.
