El ministre Garzón revolta els ramaders al demanar que es consumeixi menys carn

El ministre de Consum del Govern espanyol, Alberto Garzón, ha posat en peu de guerra tots els sectors ramaders després que recomanés ahir reduir el consum de carn perquè “perjudica la salut i el planeta”. Va dir que el 14,5% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle prové de la ramaderia, especialment de les macrogranges, i que per produir un quilo de carn de vaca es requereixen 15.000 litres d’aigua. “Sense planeta no tenim vida, ni salaris ni economia, i ens l’estem carregant”, va afirmar.

En un vídeo a Twitter sota l’etiqueta #MenosCarneMásVida, afirma que si els espanyols reduïssin el consum de carn fins als nivells recomanats per la ciència, “s’evitarien el 50% de les emissions de gasos hivernacle associades a l’alimentació i el 20% de les morts prematures”.

El sector del porcí ha viscut dos anys excepcionalment bons, el 2019 i el 2020, per la demanda xinesa. Aquest any fins i tot s’ha arribat a preus històrics d’1,553 euros el quilo viu al tauler de Mercolleida. Però ara ha saltat l’alarma entre els productors perquè l’aturada en la importació xinesa s’està traduint en una caiguda de preus.

Així ho va explicar ahir el responsable del sector porcí d’Unió de Pagesos, Rossend Saltiveri, després de fer balanç del primer semestre d’enguany.

El preu mitjà a la llotja lleidatana s’ha situat en 1,32 euros. Els costos han evolucionat a l’alça, per l’encariment dels pinsos, i s’han situat entorn dels 1,21 euros. Segons els càlculs d’UP, el benefici per porc d’engreix ha estat d’uns 10 euros, uns guanys que es posen en qüestió de cara al futur. Confia en la recuperació de la demanda a la Xina, que ha arribat a absorbir el 55% de les exportacions de porcí de tot l’Estat.

El 75% de les granges estan integrades. Arriben al 90% en engreixaments i al 40% en reproductores

Els ramaders suporten, a més, segons el sindicat, l’increment de costos per adaptar-se a les noves exigències normatives en seguretat alimentària, medi ambient, sanitat i benestar animal, recollides, especialment, en el decret de fertilització del Govern català, i el decret d’Ordenació Ramadera d’àmbit estatal. Són unes exigències que no han de complir altres països i per això els ramaders consideren que la importació dels seus productes es converteix en competència deslleial. Rossend Saltiveri va explicar també que en cinc anys Catalunya ha perdut el 12% de granges de truges, “encara que el nombre de reproductores es mantingui estable” per ampliació d’explotacions, i va remarcar que l’objectiu és incentivar la producció per reduir riscos sanitaris amb les importacions. S’ha passat d’una mitjana de 700.000 a 800.000 animals importats a l’any a 2,8 milions, amb el risc sanitari que suposa. De la mateixa manera, Rossend Saltiveri va insistir en les nefastes conseqüències que podria comportar que es registressin casos de pesta a Catalunya o a l’Estat espanyol. En aquest sentit, va recordar que Bèlgica ha estat dos anys amb els mercats d’exportació tancats i que per aquesta mateixa raó ara és Alemanya la que pateix el veto als seus productes fora de la Unió Europea.