Unió de Pagesos en desacord amb la proposta del Ministeri d'Agricultura per al Pla Estratègic de la PAC 2023-2027

Unió de Pagesos veu amb preocupació les bases de la proposta per al Pla Estratègic estatal de la Política Agrària Comuna (PAC) 2023 – 2027 que el ministre d’Agricultura, Luis Planas, debatrà amb les comunitats autònomes el proper 14 de juliol. El sindicat considera que tindran un “elevat impacte negatiu” en la renda de la pagesia professional. A la vegada, Unió de Pagesos denúncia “la manca de lleialtat” per part del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural respecte a la posició adoptada a la Taula Agrària entre els representants del sector i la consellera Jordà “al prioritzar exclusivament un volum econòmic idèntic al del 2020 en els ajuts directes de la PAC”.

Després que la nova proposta PAC del Ministeri d’Agricultura per al Pla Estratègic estatal es filtrés aquest dimecres, la preocupació de l’organització agrària ha augmentat. El sindicat considera "imprescindible i irrenunciable" un ús de la subsidiarietat a fons a l'Estat en favor del suport a una renda viable i la resiliència de la pagesia professional, que la futura normativa de la PAC preveurà després de l'acord entre el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea d'Agricultura en la reforma de la PAC per al període 2023 -2027.

La proposta de Planas preveu una reducció d’un 1,46% del límit màxim d’ajuts directes (LMAD) de l’any 2023 respecte els del 2020. Cal sumar-hi, també, la no devolució de la dotació de la reserva de crisi en cas de no usar-se que fins ara s’havia retornar cada any i la dotació d’un 25% del LMAD a ecoesquemes, mesures que afavoreixen la lluita contra el canvi climàtic, el medi ambient o el benestar animal. En aquest sentit, Unió de Pagesos considera la proposta “del tot erràtica en aquest aspecte” i assenyala comportaran a la pagesia a una reducció d’entrada del 31% dels fons destinats a sostenir la seva renda.

El Ministeri d’Agricultura proposa una definició d’agricultor actiu, condició per ser beneficiari dels ajuts directes de la PAC. La proposta es basa en el fet que per ser agricultor actiu s’ha d’obtenir, almenys, un 25% dels ingressos totals d’activitats agràries. Tot i això, estableix una franquícia exempta del seu compliment de 5.000 euros, la màxima que preveurà la normativa de la PAC, explica el sindicat.

Segons dades de la Comissió europea, l’any 2019 els perceptors d’ajuts directes de la PAC a l’Estat van ser 663.154, dels quals 457.435 van rebre 5.000 euros o menys. Unió de Pagesos considera que Planas, amb aquest plantejament, "proposa eximir del compliment de què l'agricultura no és una part residual en la seva economia d'entrada a un 68,98% dels beneficiaris al·legant que l'agricultura a temps parcial en determinats territoris desenvolupa una funció social i mediambiental". A més, l’organització critica que aquesta fonamentació “s’allunya de la situació socioeconòmica del món rural espanyol” ja que “el nivell de vida i les pensions de jubilació a l’Estat no es poden comparar amb la dels països més rics de la Unió Europea”. Considera, també, que fer-ho a l'estat espanyol seria "una errada i un despropòsit" ja que "hi ha pagesos professionals que per la seva dimensió no arriben als 5.000 euros" i assenyala que "aquesta xifra permetrà fins i tot a pensionistes espanyols amb la pensió màxima de jubilació de la Seguretat Social, que el 2021 era de 2.707,49 euros per 14 pagues, continuar percebent els ajuts directes de la PAC".

Per protegir els sectors agraris espanyols, UP defensa que l’exempció s’hauria de situar en 1.250 euros, ja que d’aquesta manera s’exclouria els no professionals del 32,66% dels perceptors entre més de 1.250 i 5.000 euros i a la vegada alliberaria addicionalment un 11% del límit màxim d’ajuts directes, que és el que perceben. En aquest darrer aspecte, les terres que volguessin dedicar a horts familiars, podrien ser arrendaments destinats a redimensionar les explotacions de la pagesia professional i per les quals cobrarien el corresponent cànon d’arrendament, assenyala l’organització.

Una altra controvèrsia per al sindicat és la convergència dels ajuts directes desconnectats de la producció entre 2022 i el 2026. Unió de Pagesos afirma que, lluny del que va manifestar Planas a l'aplicar una retallada d'entre el 25,81% i el 27,75% que sobrepassava el valor mitjà de la seva agroregió als perceptors d'aquests ajuts per sobre de la mitjana de l'agroregió on disposen de drets d'ajut, el sindicat calcula que a Catalunya quasi el 50'% dels drets d'ajut afectats per la convergència negativa es corresponen a explotacions agràries prioritàries en mans de la pagesia professional. Així mateix, lamenta que "aquest moviment va comptar amb la passivitat i deslleialtat als acords de la Taula Agrària de la conselleria catalana".

L’organització agrària adverteix que si no canvia la proposta del ministre als ajusts directes a la producció per establir una ajuda adreçada a pal·liar les retallades de la nova convergència, “les noves retallades posen assolir entre un 16,66% i més d’un 250% del valor que sobrepassin de la mitjana de l'agroregió on disposaran dels nous drets d'ajut", segons estima el sindicat. Unió de Pagesos reitera la necessitat de canviar el model històric dels ajuts directes de la PAC tot i que, per fer-ho, defensa que cal utilitzar totes les eines que la subsidiarietat prevista a la PAC ofereix "per no posar en risc o directament provocar l'abandonament de la pagesia professional catalana afectada". "Aquesta condició consta a la posició de passivitat i deslleialtat concertada a la Taula Agrària i, hores d'ara, almenys de forma pública, sembla obviada pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural", assenyala l'organització agrària.