La contractació de temporers cau un 18 per cent per la curta collita de fruita

Lleida té una collita especialment baixa de fruita d’estiu, un 34% menys que la mitjana dels últims cinc anys, per les gelades de la primavera i això s’està notant en les necessitats de mà d’obra. Les primeres dades oficials de la campanya, del maig, reflecteixen una caiguda de la contractació d’un 18% respecte al 2020, que ja va ser baixa. Però com passa sempre, la sort anirà per barris, depenent de la localització de les finques o les empreses i que s’hagin vist més o menys afectades pel fred. Hi ha casos d’agricultors especialment perjudicats i que, per exemple, en aquests moments arribarien a tenir una vintena de treballadors i que només n’han contractat una desena.

La patronal fructícola Afrucat apunta que algunes empreses no han contractat de moment cap eventual, perquè cobreixen les seues necessitats amb els fixos i fixos discontinus..

La temporada s’està desenvolupant amb normalitat, amb la lluita contra la pandèmia com un dels grans aspectes, igual que el 2020. Amb la vacunació avançant i els cribratges entre agricultors i treballadors, els casos detectats de coronavirus són mínims en un context de creixement entre la població en general, en especial entre els més joves. Agricultors, cooperatives i centrals fructícoles, Servei d’Ocupació de Catalunya i subdelegació del Govern central coincideixen a qualificar aquesta campanya com a tranquil·la, amb un equilibri entre l’oferta i la demanda de temporers, un col·lectiu que en moltes explotacions són els mateixos any rere any.

L’afectació del fred depèn de les zones, igual que la caiguda de necessitat de treballadors

Està en marxa el de dinamitzadors, però es tramita encara el de 50 € de suport per contracte

La directora del SOC a Lleida, Maria Jesús Marvà, explica que fins al mes de maig s’han registrat a Lleida 15.2393 demandes acumulades per treballar en campanyes agràries a Lleida, amb el Segrià al capdavant (9.477). La segueixen el Pla d’Urgell (2.088), la Noguera (1.687), l’Urgell (1.289) i les Garrigues (752). En el cas de les contractacions en el mateix període, se s’han registrat 11.223 de nou amb el Segrià al capdavant (9.021), el Pla d’Urgell (767), la Noguera (590), les Garrigues (486) i l’Urgell (359). A l’abril es van firmar 2.346 contractes davant dels 3.926 de l’any passat. Al maig, parlem de 5.359 davant de 6.513, la qual cosa suposa un descens de pràcticament un 18%.

Marvà destaca els nous instruments articulats aquest any. En concret, s’ha convocat un programa de dinamitzadors, amb un total de 54 per a Lleida. És personal posat a disposició d’entitats locals i organitzacions agràries i socials per poder ajudar en la gestió. S’han adjudicat els 41 previstos per a ajuntaments i consells, dels quals el Segrià n’absorbeix 34. Crida l’atenció, tanmateix, que només se n’hagin presentat set per a les 13 places preassignades a organitzacions agràries i socials. Són 4 per a Unió de Pagesos, i un per a la Federació de Cooperatives, així com un altre per a CCOO i un més per a UGT.

Aquest any també es va anunciar una línia d’ajuts amb què el Govern pretén apostar per una contractació de proximitat. Són 50 euros setmanals per a contractes que tinguin una durada d’almenys dos setmanes i fins a un màxim de 200 euros per cas. Està dirigit a empreses de menys de deu treballadors, dit d’una altra forma, a explotacions familiars. S’exigeix que l’agricultor ofereixi certes condicions d’allotjament als treballadors o que provinguin d’un radi màxim de 40 quilòmetres. És un programa en proves amb un pressupost d’un milió d’euros, que arribarien a cinc mil contractes. Els resultats seran claus per decidir si hi ha noves edicions. El problema és que en aquests moments aquesta línia encara no s’ha publicat, perquè està cobrint els tràmits administratius abans que vegi la llum. De tota manera, quan es posi definitivament en marxa tindrà caràcter retroactiu i s’aplicarà per a contractes firmats des de l’1 d’abril fins a 1 d’octubre.

Totes les campanyes de la fruita són diferents i està clar que l’actual passarà al record per la baixa producció de préssecs, nectarines i paraguaians a Lleida, però també a Aragó, Itàlia o França. La raó no és altra que unes gelades primaverals. Les previsions oficials apunten a un retrocés de l’oferta lleidatana d’un 11% respecte a l’any 2020, que ja va ser un any baix. De fet, la comparació amb la mitjana de producció dels últims cinc anys situa el descens en un 34%.

El sector confia que el binomi oferta-demanda es tradueixi en els preus, una cosa que de moment no ha passat. En les primeres setmanes de campanya s’han donat dos factors. D’una banda, que Múrcia no ha vist minvat el seu potencial. De l’altra, la climatologia a Europa no animava al consum. Ara la situació és una altra. Avui l’oferta pivota a Lleida i Aragó, amb la qual cosa tant la patronal de la fruita Afrucat com cooperatives i centrals consultades apunten que ja s’aprecia un buit en el mercat.

S’estima que no es podran cobrir totes les demandes de producte i que això hauria de tenir un lògic reflex en els preus. Fins ara, assegura Afrucat, les cotitzacions s’han situat en línia amb les registrades l’any passat o una mica per sobre.

En aquest punt, firmes productores adverteixen una vegada més de la necessitat de coresponsabilitzar la cadena de valor de la fruita i de fer-la equilibrada, per a la qual cosa es necessita un suport de l’Administració més enllà d’instruments com l’Observatori de Preus de la Generalitat o la llei de la Cadena Agroalimentària del Govern central. Tot això en un context d’increment de costos, no només els tradicionals sinó també els lligats a normatives i exigències en matèria mediambiental i de sostenibilitat cada dia més estrictes.