SEGRE

AGRICULTURA ANÀLISI

Lleida ha guanyat més de 13.200 ha en reg des del 2001, però n'ha perdut 41.500 de secà

El 43% de la superfície conreada compta amb sistemes per garantir l'aigua a les finques || Suposen importants inversions però permet estabilitzar les collites i creix en especial en oliveres i ametllers

El canal principal del Canal d’Urgell al seu pas per Mafet.

El canal principal del Canal d’Urgell al seu pas per Mafet.SEGRE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El regadiu va guanyant superfície a Lleida i ja representa el 43% de la conreada a la província, segons les dades oficials de la conselleria d’Agricultura del 2020 i analitzades per l’Institut d’Estadística de Catalunya. En concret, Lleida va tancar l’any passat amb 160.896 hectàrees amb alguna mena de sistema de reg, una xifra que ha crescut en 13.248 des de l’any 2001. És a dir, que l’increment ha estat de pràcticament un 9 per cent.

La superfície en secà se situava l’any passat en 209.817 hectàrees. Representa que en els últims nou anys s’han deixat de conrear a la província sota aquest sistema 41.519 hectàrees.

Ha existit un transvasament de finques en secà a reg, però també hi ha superfície que deixa de ser conreada

A la Noguera, les Garrigues i l’Urgell tenen també gran volum de regadiu

D’aquestes dades s’extreu, d’una banda, que hi ha hagut un transvasament de finques en secà a reg, però també que hi ha hagut una superfície que s’ha deixat de considerar conreada a la demarcació. De fet, el registre oficial posa de manifest un descens de 28.271 hectàrees. Una caiguda que es pot explicar per diversos factors. Un d’aquests és l’elevada edat de molts agricultors i ramaders que no tenen continuïtat en les seues explotacions. Una altra explicació és que s’aposta per invertir en regadiu a les finques més productives i amb millors característiques de sòl, situació o falta de pendent, deixant de banda aquelles que presenten més problemes des del punt de vista econòmic.

El mapa d’usos de sòl a Lleida es completa amb 369.856 hectàrees de boscos, 282.777 de muntanya baixa, 123.349 d’altres, 37.251 sense vegetació i 32.896 d’urbanitzada i d’infraestructures.

En el cas de la comarca del Pla d’Urgell, les finques sense sistemes per assegurar l’aigua són residuals, i tot just representen 459 hectàrees enfront de les 25.409 amb algun tipus de sistema per garantir les necessitats hídriques dels cultius.

Per la seua banda, en el cas del Segrià, són 23.652 hectàrees en secà, que concentren cultius com cereals o finques tradicionals d’oliveres i ametllers. El regadiu a la comarca del Segrià arriba a 70.121 hectàrees.

Entre les comarques lleidatanes amb un important volum de regadiu destaquen la Noguera (29.061 hectàrees), les Garrigues (14.985) i l’Urgell (15.886).

Al Pla d’Urgell i el Segrià guanya el reg El Pla d’Urgell i el Segrià són les dos úniques comarques de Catalunya en les quals la superfície conreada en regadiu supera la de secà, segons la informació que s’extreu de la documentació de la conselleria d’Agricultura i l’Institut d’Estadística de Catalunya.

tracking