La pedra danya 4.178 hectàrees de les Garrigues, l'Urgell i la Noguera

La conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural xifra en 4.178 les hectàrees de cultius danyades per la pedra de dissabte passat, que va escombrar poblacions de les Garrigues, l’Urgell i la Noguera. En el balanç fet públic ahir, estableix els danys entre un 20 i un 40% de la producció a les finques afectades de Maldà, Sant Martí de Riucorb, Verdú, les Borges Blanques, Bovera, Bellaguarda, Cervià de les Garrigues, l’Albi, la Granadella, Juncosa, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, Vinaixa i Ivars de Noguera.

L’extensió de producció danyada més important és d’oliveres, amb 2.765 hectàrees.

El sector demana peritatges ràpids i reduccions en l’IRPF per als afectats

Fonts del sector van apuntar que l’evolució dels arbres feia augurar una bona collita. Molts d’ells estaven ja carregats d’olives i moltes van acabar a terra, per l’efecte d’una tempesta que en alguns punts va descarregar granís de mida petita però en gran quantitat i en d’altres va arribar a registrar pedres de la mida de castanyes. En els dos casos són precipitacions que poden ser devastadores.

En fruita seca, amb una previsió de producció reduïda, la superfície afectades se situa en 1.105 hectàrees. La gran majoria són d’ametllers, amb l’excepció de 15 de nogueres als Omellons.

Les vinyes de 253 hectàrees han vist arruïnada entre el 30 i el 40% de la pròxima verema, mentre que la conselleria estima danys del 30 al 40% en 35 hectàrees de fruiters de llavor a les Borges Blanques i en 20 de fruita de pinyol a Ivars de Noguera i Bellaguarda.

Unió de Pagesos, per la seua part, afegeix altres poblacions al llistat de zones perjudicades per la pedra. Apunta danys en fruita dolça a la zona de Gimenells, on predomina la fruita de pinyol, i al nord d’Alcarràs, que ja s’havia vist perjudicada per les gelades primaverals.

L’organització agrària demana a la conselleria una valoració ràpida i precisa dels danys que va provocar la tempesta, a banda d’un seguiment d’aquestes afectacions, amb l’objectiu d’adequar la fiscalitat per al camp que tributa dins del sistema de mòduls de l’IRPF davant de la reducció d’ingressos causada pels danys.

Els agricultors apressen a més a un peritatge àgil per part d’Agroseguro de les finques que estan cobertes per les pòlisses, en especial en el cas de finques de fruiters, que estaven a punt d’iniciar la recol·lecció.

Des de la patronal de fruita catalana, Afrucat, el seu director, Manel Simon, va lamentar la pèrdua de producció per als afectats, tenint en compte la situació del mercat.

En el cas de la fruita de pinyol, la caiguda de la producció a tot Europa fa pensar que aquesta pot ser una campanya amb resultats favorables. Si s’analitza la producció de pera, els que fallaran en volum de producció seran competidors europeus de les empreses de Lleida.

Precisament aquesta mateixa setmana està previst que es coneguin les previsions europea de fruita de llavor europees, va recordar Simon.

La Denominació d’Origen Protegida Pera de Lleida va estrenar ahir un mural reivindicatiu a Torrelameu, com a part de la nova estratègia de vinculació de l’entitat amb el territori fructícola lleidatà.

El mural, obra de l’artista Oriol Arumí, té unes dimensions de 35x20 metres (700 metres quadrats) i mostra una imatge bucòlica en què una dona ajaguda sobre la gespa sosté una pera entre les mans com un preuat tresor. El mural es completa amb la frase “Som la pera” i va ser inaugurat pel secretari d’Alimentació del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, Carmel Mòdol, que estava acompanyat de l’exconsellera Meritxell Serret.

El president del consell regulador de la DOP Pera de Lleida, Gerard Pujol, va explicar que aquest mural s’emmarca en una aposta per la promoció de la fruita i també pel reconeixement a les poblacions i agricultors que la produeixen.

En aquest punt, va recordar que estan portant també a terme una campanya en xarxes socials amb entrevistes a agricultors i alcaldes de municipis fructícoles. De fet, volen comptar amb murals en tots els municipis, incorporant-ne un o dos cada any.

Arumí va destacar que “l’elecció d’una dona amb mesures gegantines va ser perquè encaixava dins de la idea de la mare naturalesa que ens ofereix el millor que té: els seus fruits”.

La DOP Pera de Lleida compta amb uns 230 productors que conreen de l’ordre de 600 hectàrees de les varietats llimonera, blanquilla i conference.