Crítiques dels agricultors al veto a la feina al camp i a prendre mesures sense consens

Les restriccions imposades per la Generalitat al sector agrari per evitar incendis en plena onada de calor s’han convertit en motiu de polèmica. Unió de Pagesos i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya van criticar ahir els vetos a la utilització de maquinària en bona part del territori sense consens ni haver parlat amb el sector, una mesura que, segons la seua opinió, demostra desconeixement de la realitat agrària per part de les autoritats.

El coordinador d’UP a Lleida, Jopep Sellart, va recalcar que els pagesos són els primers interessats a evitar riscos i que l’activitat agrària és en si mateixa una tasca de prevenció.

El responsable de produccions herbàcies d’aquesta organització, Santi Caudevilla, es va queixar que només la fruita dolça se salvi dels vetos imposats pel Govern. Va dir, per exemple, que els farratges són produccions que es treballen en verd, amb la qual cosa és difícil que es pugui iniciar un foc treballant en una finca, una situació que va estendre també als ensitjars o vinyes.

A més, es va queixar que els agricultors han afrontat en solitari els costos de llaurar tallafocs, que suposen una despesa de 75 euros per hora de treball d’un tractor, amb la qual tracta una hectàrea.

Des de JARC s’exigeix a Interior que s’elimini les restriccions a l’activitat agrària, ja que no han tingut en compte qüestions bàsiques com que l’ús de la maquinària és necessari per alimentar el bestiar i no s’ha distingit entre les zones de regadiu i les de secà. Aquesta prohibició implica també que la sega de l’alfals, que s’hauria de dur a terme durant aquests dies, s’hauria d’ajornar, fet que pot implicar la pèrdua de tota la collita, els esforços de tot un any.

D’altra banda, agricultors de diferents localitats analitzaven ahir els efectes provocats per l’escaflit que va sacsejar bona part del pla de Lleida a la matinada de dimecres a dijous. Fonts agràries van explicar que els forts vents van escombrar una franja important de territori que va començar a la zona de la ciutat de Lleida cap als Alamús i Bell-lloc.

En algunes zones, les ratxes van ser tan fortes que van tombar literalment línies senceres de fruiters i van danyar infraestructures de xarxes antipedra. El fort vent també va tirar a terra peres que són especialment sensibles a l’aire, com les de les varietats conference o alexandrina.

En altres casos, el frec de les branques o les fulles propiciat pel fort vent ha danyat la pell dels fruits fent-los inservibles per a la venda en fresc de les peres afectades, van explicar els pagesos.