Els cerealistes alerten que la pujada de costos es 'menja' els beneficis

Comparar les cotitzacions dels cereals a Mercolleida amb els de fa un any resulta en importants increments de preus que podrien fer pensar que els productors s’estan rescabalant dels últims anys. Tanmateix, adverteixen que l’increment de costos es menja literalment els marges de les explotacions. Així ho va afirmar ahir el responsable de sectors herbacis d’Unió de Pagesos, Santi Caudevilla, a l’analitzar el balanç de producció de la campanya en curs.

Mercolleida situa la cotització del blat farratger nacional disponible en 238 euros la tona, davant dels 192 de fa un any, la qual cosa suposa un increment del 24 per cent. En el cas del panís, es passa de 182 als 262 euros (+44%), mentre que si parlem d’ordi el repunt ronda el 30%, fins a arribar a 221 euros en l’últim tauler davant dels 169 de fa dotze mesos.

Les cotitzacions han pujat entre un 24 i un 44% en un any, però alguns costos s’han més que duplicat

Santi Caudevilla va explicar que els preus actuals es podrien considerar raonables si es comparen amb les dades històriques. Però va alertar que el repunt desmesurat d’alguns insummes està colpejant el compte de resultats. Va posar com a exemples que la tona d’urea ha passat de 240 a 400 euros o la situació dels carburants (vegeu més informació a la pàgina 15).

Però també altres, com els lligats al manteniment dels tractors. Va indicar que el canvi d’oli, filtres i altres treballs de manteniment costaven uns mil euros fa cinc anys, mentre que ara representen uns 2.500. Va dir que falten especialistes en aquest tipus de mecàniques i que encara que els que estan en actiu són grans professionals, no donen l’abast. Entre els costos, UP també remarca els lligats a la burocràcia.

UP destaca que la d’aquest any està sent una collita molt desigual a Catalunya. Al pla de Lleida s’han obtingut uns rendiments dins de la mitjana dels últims anys, però amb especificitats en cada zona. S’han donat diferències entre el regadiu, amb rendiments lleugerament superiors a la mitjana, i el secà, amb una collita lleugerament inferior. Les Garrigues i el Pla d’Urgell han aconseguit “molt bons rendiments” en regadiu, i a la conca de Tremp, “la collita ha estat superior a la mitjana”.

A la resta de comarques de Lleida, “la collita s’ha situat entorn de la mitjana, malgrat que a la Segarra i l’Urgell hi ha hagut una gran variabilitat de rendiments, bastant inferiors a la mitjana a les parts més àrides”. Al Solsonès “la collita ha estat excepcional” tant en qualitat com en quantitat.