El sector fructícola encara no ha trobat un substitut per al mercat rus, set anys tancat

El sector fructícola de Lleida acaba de complir set anys de tancament de fronteres de Rússia als seus productes i encara no ha aconseguit un mercat alternatiu que per si sol pugui cobrir el buit que va deixar als comptes de les cooperatives i empreses locals.

Conquerir un país pot costar, si tot va bé, de l’ordre d’una dècada de treball fins que es poden considerar que les exportacions estan consolidades. El tancament de fronteres als productes alimentaris europeus va ser la conseqüència de vetos creuats amb la Unió Europea per raons ben allunyades del camp.

Brussel·les va respondre a la intervenció del Kremlin a Ucraïna amb sancions econòmiques i la rèplica de Vladímir Putin va ser la d’impedir que a la taula dels russos arribessin bona part d’aliments comunitaris.

De la nit al dia, Lleida va perdre un mercat valorat llavors en 56 milions d’euros per al sector fructícola i 17,5 més per a l’oleícola, per posar-ne dos exemples. La conseqüència immediata va ser un ensorrament dels preus i l’advertència que s’hauria de quedar fruita als arbres perquè les cambres es van omplir de préssecs, nectarines i paraguaians que haurien d’haver viatjat cap a terres russes i que no trobaven comprador.

Les mesures de suport de la UE van quedar a anys llum de les necessitats del sector de Lleida..

Les empreses tenien a Rússia el primer mercat extracomunitari i avui, set anys després, el veto segueix actiu, almenys fins a finals d’any segons l’última ampliació decretada per Moscou, i no ha trobat cap altre país tercer substitut, com explica la patronal Fepex, de la qual forma part Afrucat.

Les dades de la secretaria d’Estat de Comerç situen en 380 milions d’euros les exportacions lleidatanes de fruita el 2013, l’últim any amb el mercat rus. D’aquests, 275 van correspondre a vendes al si de la Unió Europea i 138 milions van viatjar fora del club comunitari. L’any passat, el valor de les exportacions va assolir els 413 milions, amb 364 de comercialitzats en membres del club dels Vint-i-set i tot just 49 van sortir de la UE, segons la informació pública de Datacomex.

Al balanç estatal, el 2013 l’exportació espanyola directa de fruites i hortalisses espanyoles a Rússia es va situar en 230.729 tones, incloent-hi una àmplia gamma de productes, però el volum real es considerava molt superior atès el fort pes de les reexportacions des d’altres estats membres, com França, Països Baixos i Polònia.

De les exportacions directes, 161.356 tones van correspondre a fruites, en què van destacar les 35.250 tones de préssec i 29.525 tones de nectarina. En el cas de Lleida, van ser 20.885 tones de préssecs, el 59 per cent del total, i 18.603 de nectarines, el 63 per cent.

Un estiu atípic marcat de nou per la pandèmia

La pandèmia ha trastocat pràcticament tots els àmbits i el mercat de la fruita no n’és aliè. De fet, viu un nou estiu atípic, segons explica des de Mercabarna Susana Aspuro, responsable del mercat central de fruites. Explica que s’està deixant la caiguda dels turistes estrangers en els grans pols d’atracció, com pot ser la costa catalana o la ciutat de Barcelona. El turisme estatal, per la seua part, suposa un canvi del nombre de consumidors del seu lloc de residència habitual a altres zones, però no significa un augment del consum interior.

De fet, Aspuro afirma que s’estan produint situacions noves i inèdites, com fruiteries o botigues petites que estaven acostumades a treballar tot l’estiu que en aquesta ocasió està penjant el cartell de tancat per vacances en veure caure la demanda que podria considerar-se normal.

En aquest context, apunta que les entrades de préssecs i nectarines aquest any a Mercabarna, que compta amb 442 parades diferents, s’ha pogut retreure entorn d’un 15%. L’única excepció es troba en el préssec groc, amb un cert repunt.

La nectarina de polpa groga és la que registra millors preus a Mercabarna

Mercabarna ha depurat les dades de preus de la fruita de pinyol i les que tindran més bons resultats, a finals de juliol, són la nectarina de polpa groga, que cotitzava aleshores a una mitjana d’1,60 euros el quilo, enfront dels 1,10 del préssec roig de polpa groga i la nectarina de polpa blanca.