AGRICULTURA PLAGUES
Pagesos abandonen finques per als conills i salvar els cultius d'altres
Mesura desesperada d'alguns agricultors per minimitzar els danys per la plaga || Els sindicats agraris reclamen una intervenció urgent a l'Administració
La plaga de conills està tan descontrolada a les comarques del pla que alguns pagesos han decidit deixar finques conreades perquè serveixin d’aliment a aquests animals i, d’aquesta manera, evitar que afectin altres parcel·les de cereal o fruiters pròximes. Segons responsables de la UP, es donen casos en els quals planten herba en petites zones amb l’objectiu d’atreure aquests mamífers i evitar que perjudiquin altres plantacions.
El coordinador d’UP a Lleida i agricultor de la Torre de Fuvià, a Cubells (Noguera), Josep Sellart, va explicar que planta cada any una finca d’una mitja hectàrea de cereal que “ja dono per perduda, ja que compto que serà el primer que quedarà afectat per la plaga, però, d’aquesta manera, puc reduir les pèrdues en altres”. El responsable de JARC, Joan Carles Masot, va explicar que amb aquest mètode s’eviten danys a costa de tenir despeses afegides amb què compensar els greus problemes que comencen a causar aquests animals.
Els sindicats agraris exigeixen mesures excepcionals, com gàbies específiques o permetre l’ús de substàncies que redueixi la població i que sigui innocu per als humans. També que es declari l’emergència cinegètica en algunes zones en les quals la situació ja sembla irreversible.
Pagesos, caçadors i la Generalitat busquen aquest més solucions a aquesta plaga, ja que els esforços que s’han fet fins ara amb batudes extraordinàries i caceres nocturnes han estat ermes i la Federació de Caça de Lleida ja ha advertit que no dóna l’abast per capturar-los.
Temor que les assegurances no assumeixin costos
Els pagesos temen que els danys provocats pels conills deixin de ser compensats per les companyies d’assegurances “ja que en tractar-se d’un dany que es produeix cada any, ho considerin un dany recurrent i deixin de pagar, una cosa que caldrà abordar amb Acció Climàtica”, va indicar Ramon Comes, responsable de la fauna cinegètica d’UP. Les compensacions podrien deixar de cobrar-se als quatre anys.