L'últim ramader de boví de llet del Jussà busca noves sortides a la seua producció

La crisi que travessa des de fa anys el sector lacti està acabant amb els productors de boví de llet de la província de Lleida. A la comarca del Pallars Jussà, pràcticament no queden ramaders que hi apostin. Manel Olsina és l’excepció. Continua al peu del canó dirigint una explotació que produeix llet de vaca.

Està situada al terme municipal de Tremp i té més de mig segle de vida a l’esquena. Es tracta d’una granja petita, en la qual es munyen entre trenta i trenta-cinc vaques, i que busca la qualitat abans que la quantitat, manifesta el seu propietari. Ara, tanmateix, s’ha quedat sense el seu client més important. Afirma que l’empresa que li adquiria la llet deixarà de recollir-l’hi perquè ja no li surt a compte fer-ho.

Els productors lleidatans de llet de vaca van perdre al juny 4,5 cèntims per litre que van produir

La situació que explica el ramader revela com s’enfonsa el sector de la llet de vaca a la zona. Relata que, fins ara, l’empresa que adquiria la llet comprava no només la seua producció, sinó també la d’una altra granja ubicada a la Vall Fosca, que comptava amb més caps de bestiar per munyir. El camió recollia la llet de les dos explotacions.

Ara que acaba de tancar la granja de la Vall Fosca, ja no els surt a compte passar per la d’Olsina a recollir la llet, cosa que aboca aquest ramader a una situació delicada, amb un producte al qual no pot donar sortida. Està buscant alternatives i ha trobat un comprador al qual proveir de llet una vegada per setmana, però és insuficient per si sol i necessita més clients perquè l’explotació pugui sobreviure.

Un sector en crisi que va perdent explotacions

La conseqüència més palpable de la crisi que travessa el sector del boví de llet des de fa anys és la contínua desaparició d’explotacions. Com va publicar SEGRE diumenge passat, cada trimestre des del 2017 tanquen, de mitjana, dos explotacions d’aquest sector a la província de Lleida.

Els productors lleidatans de llet de vaca van perdre al juny 4,5 cèntims per litre que van produir

Només a la comarca de l’Alt Urgell continuen operant més d’una cinquantena de granges. En total, segons dades de la conselleria d’Acció Climàtica referides al juliol, són cinquanta-dos, que tenen 8.581 vaques i representen poc més del 12% del total de les explotacions del sector a Catalunya.

La situació és més delicada al Pallars Jussà on, partint de les últimes dades del departament que encapçala Teresa Jordà, al juliol quedaven només cinquanta-sis vaques de munyiment. A finals de l’any passat eren 435. Aquesta realitat s’explica de manera senzilla al fer els comptes. L’últim informe oficial de la Generalitat assenyala que, de mitjana, costa 37,56 cèntims produir un litre de llet.

Tanmateix, el mes de juny es pagava el litre a 33,06 cèntims. Així doncs, per cada litre de llet munyit, els ramaders perdien 4,5 cèntims. Si al juny van produir a Lleida 24,14 milions de litres de llet de vaca, les pèrdues acumulades entre tots van ser milionàries.

Crida a través de les xarxes socials que s'ha fet viral

La crida de Manel Olsina per trobar nous clients als quals col·locar la seua producció de llet de vaca s’ha fet viral a Twitter. L’usuari Sinyó de Miravet va publicar divendres un tuit en aquesta xarxa social i ja ha obtingut al voltant de 700 retuits i prop de 500 likes.

Darrere d’aquest perfil es troba Iban Campos Mirabet, de Talarn, que el mes que ve té previst començar a produir formatges en aquest municipi del Pallars Jussà. Campos està ajudant Olsina a trobar nous clients, a causa que ell no pot assumir la producció de la granja perquè únicament té llicència per treballar amb llet d’ovella. “De moment hem descartat tramitar la llicència per treballar amb llet de vaca perquè es necessita una solució immediata i els tràmits portarien temps”, explica el promotor de la marca Formatges de Pallars.

D’altra banda, també posa èmfasi en el fet que Olsina va ser el propietari de l’última lleteria que hi va haver a Tremp i que va haver de tancar quan va canviar la normativa fa deu anys. “Els que més vam perdre llavors vam ser els consumidors”, afirma.