Luis Planas: «Hem de pactar la PAC a temps per no perdre ajuts»

En quina situació es troba la negociació sobre la Política Agrària Comuna?

Estem en la recta final de l’elaboració del Pla Estratègic per a l’aplicació de la reforma de la PAC a Espanya, que hem d’enviar a la Comissió Europea abans del 31 de desembre perquè l’aprovi. Des de la Conferència Sectorial del 14 de juliol, en la qual vam acordar amb les comunitats continuar avançant en el document proposat pel ministeri, hem mantingut un intens calendari de treball, amb reunions tècniques per dissenyar els ecoesquemes, que són la principal novetat de la nova PAC i representen el 23 per cent del pressupost, i per abordar monogràficament la renda bàsica, els ajuts associats i les mesures de desenvolupament rural. A l’octubre convocaré els consellers d’Agricultura a una nova sectorial. A Espanya conviuen models agronòmics molt diferents, però no podem fer fins a disset plans, n’hi ha un de sol per al conjunt d’Espanya.

Es tracta de donar cabuda a tots, que cada un dels diferents models productius estigui recollit, i no es poden satisfer al cent per cent les propostes de cada comunitat. El calendari és inexcusable si no volem posar en risc la percepció dels ajuts per part dels nostres agricultors i ramaders.

Quines són les claus que defensen en la PAC?

Que sigui més justa i més social, equitativa en el repartiment dels ajuts, i que beneficiï sobretot qui més suport necessita, les petites i mitjanes explotacions familiars professionals, que són l’autèntica classe mitjana que suporta l’agricultura i la ramaderia a Espanya.

Hem garantit que el seixanta per cent del pressupost serà per a ajuts a renda bàsica, hem reduït el nombre de regions per propiciar la convergència i llimar les diferències en els drets de pagament, hem introduït un límit màxim per als ajuts de 100.000 euros (càping) i la degressivitat per reduir progressivament les quanties dels ajuts a partir de 60.000 euros. Els ecoesquemes, que són els elements que més incertesa han generat, són pràctiques voluntàries que contribuiran a preservar el medi ambient, la biodiversitat i a lluitar contra el canvi climàtic. No s’han de veure com a exigències, sinó com a inversions mediambientals que a més exigeix la societat..

Quina és la previsió per al mercat de cereals, avui a l’alça, i la seua repercussió en la ramaderia?

Els cereals i altres matèries primeres utilitzades en l’alimentació dels animals han vist incrementats els preus de forma significativa des de l’últim trimestre del 2020. En les últimes setmanes s’ha produït una estabilització, amb lleugeres alces o descensos. Tanmateix, és difícil fer una previsió de com evolucionaran els preus, ja que depèn de múltiples factors, molts dels quals de caràcter internacional. Som conscients de les repercussions en el sector ramader, ja que l’alimentació animal significa el cost més gran de la producció, i per aquesta raó realitzem el seguiment continu dels mercats.

Segons les nostres estimacions, els preus mitjans dels pinsos en el que va d’any han assolit els valors més elevats des del 2015, amb les conseqüències que això té per als sectors ramaders, atès que dificulta cobrir els costos de producció. No obstant, el ministeri té entre els seus objectius impulsar un pla de proteïna vegetal, a fi de reduir l’elevat dèficit que tenim, tant per a alimentació humana com animal.

Tot va en línia amb el pla de proteïna vegetal de la UE, i les noves estratègies comunitàries com el Pacte Verd, i la “de la granja a la taula”, la finalitat de la qual és aconseguir un sistema agroalimentari més sostenible, entre altres mesures, mitjançant la diversificació de les fonts de proteïnes..

Com es valora des del ministeri la campanya de la fruita d’aquest estiu?

A Europa ha estat la de menor producció en deu anys. Malgrat això, la conclusió és positiva, ja que el comportament dels preus ha estat bo per als productors. A Catalunya la producció se situa, segons les previsions a mes de juny, un 10 per cent menys que l’any 2020 i un 29 per cent per sota de la mitjana dels últims cinc anys. Les vendes a l’exterior s’han revaloritzat, ja que malgrat que s’ha exportat un menor volum els ingressos han millorat i aquesta revalorització en el mercat exterior ha tingut el seu reflex en els preus nacionals, amb valors per sobre del trenta per cent de la mitjana dels últims cinc anys en el mercat lleidatà per a préssec, nectarina i paraguaià.

Tenint en compte l’evolució de la demanda xinesa, quines considera que haurien de ser les estratègies de futur del sector porcí?

A l’espera de veure com evoluciona el mercat xinès, el sector porcí espanyol ha de continuar amb la seua aposta per la diversificació de les destinacions comercials i per l’obertura d’altres de nous a l’escenari mundial, amb el suport decidit del ministeri. D’altra banda, el creixement del sector ha de ser sostenible, millorant el respecte al medi ambient i la sanitat i benestar dels animals, en línia amb les demandes de la societat, i amb les futures polítiques i directrius comunitàries. Això hauria de contribuir a més a millorar la imatge i la competitivitat del sector en el mercat mundial.

Davant d’una crisi làctia, entre altres sectors amb problemes de cotitzacions especialment baixes, com respondria a les crítiques a la llei de la cadena alimentària?

En anteriors moments de tensions a la cadena làctia no existien les eines addicionals que ha introduït la reforma de la Llei de la Cadena. El sector compta ara amb una cobertura legal addicional que li permet estar més protegit, perquè s’impedeix de vendre a un preu inferior als costos de producció. La destrucció de valor passa a ser una pràctica prohibida i tipificada com a infracció greu.