Un 15% d'explotacions de fruita de pinyol no han guanyat diners a Lleida

Unió de Pagesos calcula que entre un 10 i un 15% de les explotacions dedicades a produir fruita de pinyol a Lleida no han guanyat diners o fins i tot han registrat pèrdues aquest estiu. Afirmen que la pujada dels preus ha estat insuficient per compensar-los per la caiguda de la producció que han patit per raons meteorològiques.

La Generalitat calcula que préssecs i nectarines han registrat aquest estiu els seus millors preus a la sortida de les centrals dels últims set anys, des del fatídic veto rus del 2014.

Tanmateix, Unió de Pagesos va deixar clar ahir que han estat insuficients per a molts agricultors, que no guanyaran diners o fins i tot poden tancar l’exercici amb números vermells. En concret, l’organització agrària considera que poden ser entre un 10 i un 15% de les explotacions.

Així ho va explicar ahir Francesc Pena, membre de la sectorial de la fruita d’UP, juntament amb Ramon Bernat, responsable del sector, i Josep Sellart, coordinador del sindicat a Lleida, al fer balanç de la campanya en el marc de la Fira de Sant Miquel.

Calculen que la caiguda real de la producció ha estat d’un quaranta per cent, però els preus no han reaccionat en consonància.

En especial en el cas de la cirera, amb baixada tant de producció com de cotitzacions. Segons el sindicat, els preus mitjans de préssecs i paraguaians poden situar-se en paràmetres similars al 2020, mentre que en nectarina han pogut repuntar entre un 10 i un 15%. Només l’albercoc, d’acord amb la informació d’UP, ha tingut una revalorització molt important, doblant les xifres de l’estiu passat.

Atribueix la situació, en bona mesura, a una estructura comercial en la qual “estan competint pels mateixos mercats i amb els mateixos productes quaranta empreses grans i un centenar de petites”, en paraules de Pena. Per això, va apressar tant Afrucat com l’organització aragonesa del sector Excofrut que “facin funcionar la circumscripció econòmica” i que es pugui o bé concentrar oferta davant d’una distribució cada vegada més forta o almenys arribar a acords de col·laboració comercien des del costat de l’oferta.

Bernat va recordar les previsions de producció de fruita de llavor, que apunten a una caiguda espectacular de la pera i de la recuperació del potencial en el cas de la poma.

D’altra banda, UP exigeix més recursos dels fons de Next Generation per instaurar el sistema blockchain per conèixer en tot moment els volums d’entrada, sortida i estocatge, entre d’altres, de fruita.

En aquest context, Unió de Pagesos va organitzar ahir a la fira una jornada de debat i anàlisi. D’una banda, per conèixer si realment existeixen estudis científics i tècnics fiables que puguin posar en qüestió que es continuï utilitzant. De l’altra, perquè el sector adverteix que si realment acaba sent vetat per la Unió europea és necessari que el sector pugui comptar amb matèries actives que serveixin realment per lluitar contra les males herbes amb el mateix nivell d’efectivitat del glifosat, segons va explicar el coordinador d’UP a Lleida, Josep Sellart. El glifosat s’utilitza tant en camps de cereals com de fruiters i jardins municipals.

El responsable de la sectorial de fruits sector de JARC, Sisco Esquerda, va apuntar els problemes que es poden derivar d’aquesta proposta, d’una banda, a l’hora del càlcul del pendent, i de l’altra ateses les conseqüències del canvi climàtic, que es poden traduir en pluges tempestuoses que en poc temps facin superar els límits de pluviometria però que en realitat sigui una aigua que no pot ser aprofitada pels arbres.

Usos i alternatives de l’herbicida glifosat, a debat en el certamen

El glifosat és un herbicida que té un gran ús en l’agricultura, amb més de quaranta anys d’ús, i molt especialment en la sembra directa de cultius herbacis. L’última renovació de la seua autorització d’ús a la Unió Europea arriba fins al desembre del 2022. Molts agricultors estan preocupats davant de la possibilitat que finalment en quedi prohibida la utilització en el si comunitari.

L’olivera i l’ametller de secà comptaran amb més fons de la PAC L’olivera i l’ametller de secà comptaran amb millores en els ajuts en la nova Política Agrària Comuna (PAC), encara que cal veure quant serà aquest increment.

Aquesta és una de les conclusions que van quedar ahir de manifest en la jornada Olivera i fruita seca: ajuts de la nova PAC i màxim aprofitament dels recursos naturals organitzada per JARC i el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. En el cas de l’ajuda associada per als productors d’ametlla, hi ha una proposta que passa per lligar-la a aquelles parcel·les situades en zones de baixa pluviometria (300 litres pluja a l’any) i pendent significatiu (superior al 10%).