El ministeri d'Agricultura vol limitar les granges de bestiar boví a un màxim de 850 animals

El Ministeri d’Agricultura vol limitar les granges de bestiar boví a un màxim de 850 animals, un límit molt inferior als fins 10.000 denunciats pel ministre Alberto Garzón en unes declaracions al diari britànic "The Guardian", desautoritzades pel propi Govern espanyol. Un decret que regula aquesta matèria està ja en informació pública, des de la tardor passada, el que, en teoria, fa imminent la seua publicació al BOE. Estableix un límit a la capacitat màxima que poden tenir les granges de bovins i ho estableix en 850 unitats de bestiar gran, és a dir, 725 vaques de munyiment o 1.400 vedells d’esquer. Garzón va recomanar moderar el consum de carn, en especial la procedent de macrogranges ramaderes, i va posar en dubte la qualitat de les exportacions de carn procedents d’aquestes explotacions, donant per fet que existeixen a Espanya. Les seues paraules han estat desautoritzades per la portaveu del Govern espanyol, Isabel Rodríguez. L’associació empresarial càrnia Anafric, l’Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja) i la Unió de Petits Agricultors (UPA) han demanat la seua dimissió.

El ministre s’ha defensat destacant que va diferenciar entre ramaderia extensiva i macrogranges, i que va atribuir a la primera l’ésser sostenible i a les segones, "amb 4.000, 5.000 o 10.000 caps", els va acusar de contaminar el terra i l’aigua i produir carn de pitjor o mala qualitat destinada a l’exportació, i a més després del maltractament als animals. Fonts de l’associació UPA i del sector assenyalen que no hi ha a Espanya granges càrnies de boví de 10.000 caps, sinó una minoria amb un màxim de 5.000 caps. A més que el mateix Govern espanyol del qual forma parteix Garzón està fixant límits perquè no proliferin, afegeixen.

PRÒXIMA REGULACIÓ

El decret relatiu al bestiar boví, al cual ha tingut accés EFE, fixa condicions d’allotjament i alimentació de les explotacions, és a dir, evita el maltractament als animals, també denunciat per Garzón. "L’autorització d’una granja és competència de cada autonomia, però hi ha unes normes nacionals que han de complir. I a partir d’una mida, a més, necessiten autorització ambiental integrada, que també competeix a les Comunitats Autònomes," assenyalen fonts del Ministeri d’Agricultura en conversa amb EFE.

El decret afectarà a les granges de nova creació, però no a les ja existents, que hauran de complir, això sí, les normes establertes en matèria ambiental i de benestar animal, segons fonts del Ministeri. Greenpeace, que manté, igual com Ecologistes en Acció, una campanya en contra de les macrogranges, ha fet al·legacions a aquest decret, exigint que obligui la reconversió d’aquestes superfícies que existeixen actualment i que estableixi un màxim de 180 exemplars.

Des de la Unió de Petits Agricultors (UPA), majoritària en el sector, assenyalen que al nostre país, que exporta fonamentalment carn de porc i vaca, només hi ha una minoria de granges de pocs milers de vaques. I consideren que no existiran més en el futur, a causa de l’estratègia acordada per aquesta organització i el Ministeri d’Agricultura.

PETITS RAMADERS

Román Santalla, responsable de ramaderia d’UPA i ramader, explica que "des d’UPA defensem explotacions petites i mitjanes, i hem treballat molt per a aquest decret. En porcí no hi ha macrogranges: un decret recent limita a 750 mares i 4000 places d’esquer el nombre de caps". "I ara estem treballant en el boví. Ens estem trencant les banyes per tirar endavant aquest assumpte, perquè defensem el model familiar d’explotació ramadera, ens oposem a una granja de 20.000 vaques", explica Santalla, abans d’apuntar que el 85 % del sector està integrat per petites i mitjanes empreses familiars.