El boví i el porcí de Lleida defensen la mida de les seues granges

Els sectors del boví de carn i del porcí coincideixen a fugir de la polèmica generada pel ministre de Consum, Alberto Garzón, censurant les macrogranges i fins i tot posant en dubte la qualitat de la producció càrnia espanyola. Ambdós insisteixen que els ramaders necessiten tenir explotacions viables i que en totes es compleix amb la normativa no només de capacitats, sinó de sanitat animal i de medi ambient. El president de l’Associació Nacional de Productors de Carn (Asoprovac), Ricard Gòdia, va remarcar ahir que l'adequat és parlar de sostenibilitat en tots els aspectes i que el gruix de les granges de Lleida són de dimensions que va qualificar de correctes.

Va afirmar que “tots són petits empresaris amb granges dimensionades”. Va deixar patent que la ramaderia és un sector “molt esclau” que necessita ser atès els 365 dies a l’any i amb disponibilitat les 24 hores del dia. Per això, va dir que una explotació ha de poder sostenir el ramader i almenys una o dos persones més, “per poder lliurar algun cap de setmana i tenir vacances”.

Enmig dels ecos de les polèmiques declaracions de Garzón, va insistir que el sector boví produeix “una carn d’altíssima qualitat i podem estar orgullosos del que fem”. Per la seua part, el director de l’Associació Catalana de Productors de Porcí (Porcat), Ricard Parés, considera que és un error parlar de macrogranges i va al·ludir que s’està generant un debat en gran manera des del desconeixement de la ramaderia.

Va recordar l’existència d’una normativa comunitària que regeix els diferents tipus de granges. Va posar l’exemple de les explotacions de verres reproductores amb 750 animals. Va apuntar que qualsevol ramader que vulgui continuar millorant i sustentar una explotació familiar comptarà amb una capacitat similar i va qualificar de normal aquelles que tenen un miler de truges.

Parés considera que la ganaderia extensiva és una opció, però que transformar avui la producció porcina catalana a aquest sistema seria inviable perquè no existeix prou superfície per a això i no es podrien proveir les necessitats de la població.

Segons la seua opinió, el debat s’hauria de centrar en el terme d’eficiència. Va posar l’exemple de l’adequació d’un cotxe antic, que de segur que contaminaria més que un de nou. Va alertar que polèmiques com aquestes no faran desaparèixer les granges, sinó traslladar-les a altres països com pot ser el Brasil, amb uns controls laxos en el millor dels casos. L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va aprofitar la reunió amb Gòdia per donar suport al sector ramader i agroalimentari en general.

Van parlar de “la desaparició de determinats nuclis de transformació de carn a Argentona i Castellbisbal. Ens interessaria molt que el pla de Lleida i la ciutat pogués retenir alguns d’aquests espais de transformació de producció bovina abans que se’n vagin cap a Aragó o el País Valencià”, va dir Pueyo.

PLANAS RECORDA LA SEUA COMPETÈNCIA EN ALIMENTACIÓ

La polèmica per les crítiques d’Alberto Garzón a les macrogranges va fer ahir parlar al ministre d’Agricultura, Luis Planas, que va titllar les seues paraules de “bastant desafortunades” i li va retreure que no li truqués quan l’alimentació no és un assumpte de la seua competència. Finalment, els dos responsables van conversar ahir després del Consell de Ministres i després de diversos dies cuejant la controversia. Segons Unides Podem, Planas ha tornat a fer-se ressò del que qualifica de rumor, va retreure Javier Sánchez, diputat morat i secretari tercer de la Taula del Congrés, que va assegurar que Garzón “en cap cas” va parlar de la ramaderia espanyola, sinó que es referia a una pràctica que fins i tot la UE volia limitar i va carregar contra el PSOE per no frenar a la mesa unes preguntes del PP, Cs i Vox dirigides a Garzón per ser plantejades a la comissió corresponent.

Mentrestant, el ministre guarda silenci en aquesta nova polèmica en la qual es veu immers. Al Congrés, on es va reunir la mesa per primera vegada després de les vacances nadalenques, PP, Vox i Cs van demanar la compareixença del ministre, la reprovació i el seu cessament, tot alhora, i van censurar el president del Govern que no l’hagi cessat malgrat que consideren que ha atacat el sector ramader i deixa “a l’altura del fang” la imatge exterior d’Espanya. PSOE i Podem tombaran les peticions de compareixença.