El regadiu salva la producció d'oli

Els diferents canals que creuen les comarques de Lleida han augmentat en més de 10.000 hectàrees la superfície d’oliveres de regadiu els últims deu anys. La majoria d’aquests canals, que van aconseguir el màxim rendiment entre el 2013 i el 2016, ha aconseguit salvar campanyes tan seques com l’última, que va registrar índexs de pluviometria acumulada inferiors als 400 litres per metre quadrat. La major part de l’olivera de reg es concentra en dos zones.

Una és el Garrigues Sud, que va començar a regar el 1995 bombant aigua des de l’embassament de Flix cap al sud-oest de les Garrigues i va assolir el 2013 la màxima capacitat, de 9.200 hectàrees de superfície regable. Ara rega oliveres en un 90% (la resta és fruita seca) en municipis com la Granadella, Bellaguarda, Bovera, Juncosa i els Torms, que disposen d’un reg de 1.300 metres cúbics d’aigua, per hectàrea a l’any.Tanmateix, el cultiu intensiu de l’olivera es concentra sobretot a la zona d’influència del Segrià Sud, on l’orografia és molt més plana. Al voltant de la meitat de la superfície regable, més de 5.000 hectàrees, és d’oliveres, segons càlculs del seu tècnic Ramon Miret.

L’explotació superintensiva de l’olivera requereix una major quantitat d’aigua (un mínim de 3.500 metres cúbics per hectàrea) i està preparada per al pas de recol·lectores que necessiten fins a quatre metres de distància entre arbres. El canal rega municipis com Almatret, Seròs, Llardecans, Torrebesses i Maials. Precisament, la Cooperativa de Maials és la que comercialitza més oli de tota la Denominació d’Origen Protegida (DOP) les Garrigues.

Aquest any ha produït fins a 4,3 milions de quilos d’oli, un 50% més que a la campanya anterior.Aquest augment ha afavorit una major exportació per a aquest any, a uns preus un 25% més cars a causa de les baixes produccions a Andalusia i Itàlia (les regions més importants d’Europa) i per la suspensió el març d’aranzels dels Estats Units sobre els productes agroalimentaris espanyols. El canal Segarra-Garrigues, amb les noves incorporacions d’aquests últims cinc anys, també ha permès regar camps d’oliveres, sobretot entre les zones d’Alcanó i Granyena, amb unes 200 hectàrees. El president de la comunitat de regants, Josep Maria Jové, va explicar que, “encara que molts agricultors estan apostant més per la fruita seca (com els ametllers), d’altres estan mecanitzant el seu cultiu d’oliveres per treure més rendiment”.Altres municipis de les Garrigues com Arbeca, Puiggròs i la Floresta, entre d’altres, han regat de forma històrica les seues oliveres amb aigua del canal d’Urgell.Segons els experts, la falta de pluja, encara que limita les collites, permet que l’oliva de regadiu acabi presentant un índex més alt de rendiment, amb més oli i menys aigua.

Malgrat la sequera de l’estiu passat, a banda de Maials, cooperatives de l’anomenada zona baixa de les Garrigues, com Arbeca, les Borges Blanques i el Cogul, han registrat aquest any augments en la producció d’oli que van del 15 al 30%.A l’altra cara de la moneda, a les zones de secà no s’han registrat aquests augments de producció d’oli. Cooperatives com les de Cervià de les Garrigues, l’Albi, la Pobla de Cérvoles, el Vilosell i Vinaixa, entre d’altres, han patit pèrdues per culpa de la sequera i la conseqüent mala collita. “El regadiu ens dona una gran estabilitat”, va explicar ahir el tècnic de Garrigues Sud, Víctor Sas.

“A més, afavoreix que els agricultors joves no abandonin el camp”, va afegir. La producció de la DO Garrigues se situarà aquest any en els 4,3 milions de quilos d’oli d’oliva verge extra. La DO, que encara la recta final de la campanya, exporta la meitat de la seua producció a Europa, però també al Japó, la Xina i els Estats Units.

Des de l’organisme van insistir en la necessitat d’implantar nous regadius, ja que l’aigua assegura una producció estable i permet modernitzar i diversificar les explotacions. Pel que fa als preus, l’oli que es ven a granel (i que suposa la major part del que s’exporta) ha registrat un considerable augment respecte a la campanya anterior. En el cas de l’oli a la menuda, les cooperatives i molins han fet un esforç per mantenir preus o augmentar-los lleugerament per repercutir l’increment dels costos de l’envasament per la pujada dels preus de productes com el vidre, el cartró o l’etiquetatge.

Un increment de preus que oscil·la entre l’euro i els dos euros per garrafa de cinc litres.Des de la DO Garrigues van valorar positivament que la Fira de l’Oli recuperi el format presencial per facilitar que els productors puguin aprofitar l’aparador “únic i de qualitat” que suposen certàmens com el de les Borges per donar a conèixer als visitants els seus olis.