La indústria del farratge de Lleida se sent víctima col·lateral de la guerra

La indústria deshidratadora d’alfals se sent una víctima col·lateral de la guerra a Ucraïna perquè, encara que no exporta els països en conflicte, està patint els costos disparats de l’energia, quan es tracta d’una activitat que utilitza de forma intensiva electricitat i gas, depenent de les companyies. Així ho va explicar ahir a Lleida el president de l’Associació Espanyola de Fabricants d’Alfals Deshidratat (AEFA), Francisco Tabuenca, que va presentar al costat del gerent de l’organització, Luis Machín, la jornada que congregarà dimecres 800 persones a la Llotja de Lleida per analitzar diferents aspectes del sector, des de l’afectació de la nova PAC 2023-2027 fins al present i el futur del sector.Fa un any, el cost energètic per produir una tona de pèl·lets se situava en 12 euros la tona, una xifra que avui s’ha multiplicat per set, va dir Tabuenca. Tenint en compte que l’energia suposa el 25% de la producció del pèl·lets, va alertar que si els alts preus es mantenen en el temps hi pot haver indústries que veurien “qüestionat el seu futur”.

A més, va recordar que amb la pandèmia també han d’afrontar el sobrecostos dels nolis marítims, un hàndicap que no té aparences de solucionar-se a curt termini.Lleida copa 20.000 de les 120.000 hectàrees destinades al cultiu de l’alfals a Espanya i Catalunya representa el 20% dels 1,4 milions de tones de farratge deshidratat espanyol, que és el segon exportador mundial darrere dels EUA. L’any passat, l’exportació es va disparar, gràcies als estocs disponibles, fins als 1,68 milions de tones, davant dels poc més d’un milió del 2020 a causa, entre altres factors, del creixement dels enviaments a l’Aràbia Saudita (334.781 tones), que s’ha convertit en el segon mercat darrere dels Emirats Àrabs Units (574.087) i davant de la Xina (312.423)

800 persones es donaran cita dimecres a la Llotja de Lleida per analitzar la realitat del sector

La pròxima campanya, que començarà a l’abril, està marcada per la incertesa en la producció d’alfals. D’una banda, es troba amb la competència d’uns cereals amb preus disparats per la guerra a Ucraïna.

Però, alhora, la sequera posa en qüestió les dotacions d’aigua si no plou abans del maig, tenint en compte que són diverses les comunitats de regants que anuncien rebaixes de dotacions. Ateses les característiques d’aquest cultiu, Machín va assenyalar que “l’alfals és una aposta segura de cara a la campanya”.