SEGRE

CONJUNTURA CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA

Els preus disparats i el fantasma de falta de cereals desencadenen el pànic al mercat

Blat, panís i ordi se situen en cotes mai vistes després de pujades de fins un 40% en dos setmanes || Multinacionals que abans importaven avui compren al mercat interior i pressionen a l'alça

La guerra a Ucraïna ha disparat el preu dels cereals fins a nivells desconeguts.

La guerra a Ucraïna ha disparat el preu dels cereals fins a nivells desconeguts.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Els preus disparats i que no semblen tenir sostre, d’una banda, i el fantasma d’un possible desproveïment pels efectes de la guerra després de la invasió russa a Ucraïna, de l’altra, han desencadenat el pànic al mercat dels cereals. En dos setmanes, el tauler de Mercolleida ha passat de valorar el blat d’importació disponible des de 294 euros la tona el 18 de febrer a 410 euros divendres passat. És una pujada del 39,5%, molt similar a la registrada pel panís d’importació disponible, que ha rebotat des de 280 a 390 euros.

La farina de gira-sol s’ha disparat també pràcticament un 34%, fins a arribar als 450 euros. El director de Mercolleida, Miquel Àngel Bergés, explica que parlem de preus històricament alts, en especial també en el cas de l’ordi a 380 euros la tona. La crisi d’Ucraïna ha arribat en un moment en què molts compradors amb prou feines tenien estoc a causa que els preus ja eren especialment alts i confiaven que es rectifiquessin amb l’arribada de la pròxima campanya.

Però ha ocorregut al contrari i l’escalada ha coincidit en un moment en el qual “ningú no té cobertura llarga”, o el que és el mateix, amb els magatzems més buits que plens, explica el director. Els importadors que han aconseguit col·locar al port els últims vaixells que van aconseguir sortir d’Ucraïna, l’anomenat graner d’Europa, estan en molts casos racionant entregues als clients. Però més important encara és que multinacionals que venien comprant a Ucraïna o a Rússia tradicionalment ara estan buscant al mercat interior, amb la qual cosa la pressió es multiplica. En lloc de vendre producte d’importació aquí, s’han convertit en compradors, explica Bergés.

Parlem d’una escalada amb preus històrics mai vista. Bergés recorda que la situació més semblant es va registrar el mes d’agost del 2010 davant de la gran sequera que es va patir als camps russos. En aquell moment, el blat pujava setmana rere setmana, ara ho fa dia a dia amb una operativa al mercat molt limitada en plena guerra a Ucraïna.

El preu mitjà de l’electricitat al mercat a l’engròs fixat baixarà avui després de quatre dies consecutius de pujades i ho farà un 13,21% respecte a ahir, per quedar en 472,97 euros per megawatt i per hora (€/MWh), el segon preu més alt de la història en qualsevol cas. Descendirà en una sola jornada gairebé 75 euros de mitjana, després d’haver superat dilluns per primera vegada en la història la barrera dels 500 euros. La franja més cara serà la situada entre les 19.00 i les 20.00 hores, quan costarà 605 €/MWh, mentre que la més barata tindrà lloc entre les 13.00 i les 14.00, quan s’abonaran 356,74 €/MWh.

El gas, per la seua part, va començar la jornada d’ahir disparant-se més d’un 34%, fins a arribar als 285 euros el MWh, encara que després va moderar la seua pujada fins als 235. En el cas del preu del barril de petroli Brent per a entrega al maig la pujada també va ser la tònica. Va acabar ahir al mercat de futurs de Londres en 127,98 dòlars, un 3,87% més que al finalitzar la sessió anterior.

Els experts coincideixen a apuntar que l’ofensiva militar impulsada per Rússia podria provocar en les properes setmanes un encariment encara més gran dels preus de l’energia, especialment en el cas del gas, a causa del risc que les importacions russes cap a Europa es vegin frenades per les sancions imposades per la Unió Europea. Demà i divendres els líders dels vint-i-set països de la Unió Europea debatran a Versalles la possibilitat de desvincular els preus de l’electricitat dels del gas. De moment, la Comissió Europea va presentar ahir dimarts una sèrie de mesures extraordinàries per ajudar els països de la Unió a esmorteir el vertiginós ascens dels preus de l’energia, amb l’objectiu final d’emancipar-se dels hidrocarburs russos el 2030.

tracking