Alerten de la urgència de modernitzar el regadiu per frenar l'èxode de pagesos

El president de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell, Amadeu Ros, va alertar ahir de l’“emergència” de modernitzar el reg per frenar l’abandó d’agricultors i evitar que grans grups inversors “prenguin el territori”. “Necessitem una actuació immediata o no arribarem a temps i tots els que tenim responsabilitats en serem culpables”, va sentenciar Ros durant les jornades Reg i Futur, que es van dur a terme al teatre L’Amistat de Mollerussa sota el lema La modernització dels Canals d’Urgell. Un projecte de país.

El president dels regants del Canal d’Urgell espera que la reclamada modernització, amb una inversió total que ascendeix als 1.420 milions d’euros, es dugui a terme en set anys. “Catalunya no es pot permetre l’abandó del Canal d’Urgell. Cal començar les obres ja.

Es podran crear noves indústries i la gent es podrà guanyar la vida i no haurà d’abandonar el camp”, va afirmar el president dels regants, que també va remarcar que els agricultors, davant la “poca il·lusió” i el preu actual de l’energia, acabaran per vendre a inversors interessats, com podrien ser els Emirats Àrabs. “Qui no vendrà les seues terres per 60.000 mil euros l’hectàrea? No hi haurà ningú que no ho faci”, va sentenciar. En aquest sentit, va recordar que actualment “hi ha 9.000 agricultors dels 15.000 censats fa molts anys”.Ros va explicar que la modernització assegurarà l’autosuficiència alimentària de Catalunya, ja que actualment importa el 60 per cent dels aliments que consumeix i garantirà la reserva hídrica del país.

“És per aquesta raó que aquest és un projecte estratègic de país que no podem finançar només els regants perquè reportarà un benefici que va més enllà del propi. Implicarà poder introduir nous cultius, crear noves indústries agroalimentàries, fet que, d’altra banda, permetrà fixar la gent al territori i fomentar la forestació però també convertir-nos en el rebost de Catalunya i en la garantia d’aigua contra les sequeres. Quan tinguem Oliana i Rialb plens, més aigua anirà al delta de l’Ebre i a altres zones”, va explicar.Ros també va lamentar que la demarcació sigui “la gran abandonada de Catalunya, la capital ho absorbeix tot, el cost de tota la modernització no arriba al 7,5% del que va costar la línia 9 del metro”.L’encarregada de clausurar les jornades celebrades a la capital del Pla d’Urgell va ser la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, que va remarcar que la modernització no només és equiparable, sinó “més important” que l’esmentada línia de metro però “falta acabar de demostrar-ho”.

En aquest sentit, va afirmar que “és una realitat que el nostre sector és el que més aigua utilitza del país, però tenim l’oportunitat de mostrar que som els més responsables i sostenibles”. Així doncs, va remarcar que el reg és un dels “projectes prioritaris del Govern de la Generalitat” i va afirmar que “tenim projectes fets i ara esperem els ajuts europeus Next Generation”.

Els treballs en les primeres 10.000 hectàrees, previstos per aquest any

La Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell treballen amb l’objectiu que aquest any el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural comenci les obres de modernització de 10.000 hectàrees, amb una inversió de 110 milions d’euros.

El projecte ja s’ha presentat al ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic i està pendent dels ajuts europeus Next Generation. Amadeu Ros va explicar que els seus projectes executius es presentaran a la Generalitat a finals de maig per a la seua avaluació ambiental.Els Canals d’Urgell, la infraestructura hidràulica més important de Catalunya, es va construir ara fa 160 anys, rega 75.000 hectàrees, subministra més de tres-centes indústries agroalimentàries així com 1.860 granges, més de 120 poblacions i cinc-centes masies aïllades.Les jornades Reg i Futur també van comptar amb la presència a la inauguració del president de la diputació de Lleida, Joan Talarn; el president del consell comarcal del Pla d’Urgell, Rafel Panadés, i l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona. Aquest any, va actuar-hi per primera vegada com a moderadora la directora de la Fundació Canals d’Urgell, Maribel Pedrol.

Aquesta fundació és l’encarregada d’explicar no només el procés de creació dels Canals d’Urgell sinó que també planteja donar detalls sobre l’actual procés de modernització de la infraestructura.

Una de les vies verdes més llargues d’Europa paral·leles a l’aigua

La modernització del regadiu també contempla un projecte mediambiental que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen al voltant dels Canals d’Urgell per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d’Europa. En la jornada celebrada ahir a Mollerussa, el president de la plataforma Canal Viu, Josep Maria Falip, va destacar que aquest projecte representa “un benefici per a la gent del territori i la possibilitat d’atreure turisme familiar i de qualitat”.

En aquest sentit, va afegir que “si la sequera que vivim actualment s’allarga pot ser que un dia ens quedem sense aigua, per tant, modernitzar no és una opció, sinó una obligació”. El nou projecte mediambiental dels Regants dels Canals d’Urgell també contempla respectar els arbres de les banquetes o recuperar les antigues casetes dels canalers, entre altres accions.