Aigua i noves tecnologies, claus per a l'agricultura davant del canvi climàtic

L'aigua i les noves tecnologies seran peces clau en el desenvolupament de l'agricultura i la producció dels aliments davant del canvi climàtic. Tant és així que la normativa europea apunta que perquè els regadius rebin ajuts comunitaris per a l'ampliació o la modernització hauran de demostrar que estalviaran aigua.

L’aigua i les noves tecnologies aplicades a l’agricultura seran no només aconsellables per aconseguir una producció d’aliments més eficient, sinó indispensables perquè el sector afronti el canvi climàtic, les principals amenaces del qual es tradueixen en un increment global de la temperatura i una reducció de les aportacions d’aigua en forma de pluges. En aquest context, l’exemple més plausible és la modernització del canal d’Urgell.

Per al president dels regants, Amadeu Ros, és imprescindible per optar a la “sobirania alimentària”, un dels reptes més debatuts durant la Fira de Sant Josep. “Modernitzar ens permetrà produir més, ampliar la gamma de cultius que s’adaptin bé a aquesta zona i ser més efectius.” Ros va remarcar també la necessitat d’innovar en el camp: “En un reg modernitzat, es necessitaran 70 litres d’aigua per produir una poma. Però en el futur es podria aconseguir amb menys de la meitat de litres.” Va recordar que científics de la NASA, l’Agència Espacial Europea (ESA), el Centre Nacional d’Investigacions Meteorològiques (CNRM) i altres organismes es van instal·lar al juny a Mollerussa i altres municipis del Pla d’Urgell per estudiar els efectes del canvi climàtic en la demanda d’aigua en els cultius.

De fet, tant la normativa de la Unió Europea com la legislació espanyola en matèria d’aigües preveuen condicionar els ajuts al regadiu (millora o ampliació) als quals es redueixi el consum d’aigua. Segons fonts de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, el nou Pla Hidrològic de l’Ebre apunta en aquesta línia a establir que els ajuts públics al reg es condicionaran a “la modificació de les característiques de la concessió (d’aigua) per adaptar-la a la millora de l’eficiència de la utilització de l’aigua”. Aquest aspecte, van assenyalar les fonts, justifica que la UE vol alinear els objectius ambientals de la PAC i la planificació hidrològica, de manera que els diners comunitaris contribueixin a reduir la pressió sobre els recursos hídrics.

Així i tot, això ho haurà de concretar el pla estratègic de la PAC d’Espanya 2023-2027. El director general del Canal d’Urgell, Xavier Díaz, va presentar divendres en el marc de la fira la prova pilot que es du a terme en un tram de dos quilòmetres de la primera séquia a Penelles que ha de servir per determinar el model d’infraestructura verda en què es convertirà el canal amb el projecte de modernització. A més d’actualitzar la infraestructura del regadiu, el projecte contempla integrar el canal a l’entorn i enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen al voltant del canal d’Urgell per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d’Europa.

Per a això, a Penelles s’han plantat arbres, s’ha habilitat un mirador i s’han dut a terme accions de restauració patrimonial.Les obres van començar l’estiu passat i contemplen una inversió de més d’un milió d’euros. El projecte inclou així mateix recuperar les casetes dels antics sequiers o guardes del canal, de les quals se’n conserven unes seixanta. El projecte social de modernització del canal d’Urgell discorre en paral·lel al de modernització del regadiu, el pressupost del qual supera els mil milions d’euros.

Els primers estudis assenyalaven que més de 51.000 hectàrees del total (70.000) poden regar per gravetat i evitar els sistemes de bombatge, que impliquen consums molt elevats d’energia. Els regants confien a acollir-se a ajuts públics i en especial del fons europeu per a la recuperació després de la pandèmia de la Covid-19.

Els cultius, en la lluita contra els incendis

Els cultius són clau en la lluita contra els incendis.

Així es va posar de manifest ahir en una jornada organitzada per Unió de Pagesos, en la qual el tècnic del Grup de Suport d’Actuacions Forestals dels bombers, Jordi López, va defensar la importància d’un paisatge mosaic (heterogeni). Va recordar focs com el de Roses de finals de gener, en el qual els cultius van actuar de tallafocs. L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, va demanar que el sector primari sigui considerat també com a terciari pel seu “servei a la protecció de la biodiversitat”.