Ramaders contra les cordes

L’increment dels costos de producció posa contra les cordes molts ramaders, que han de fer front unes despeses desmesurades, i més en relació amb unes cotitzacions dels seus productes que estan lluny de cobrir-los. La situació és tal que augmenta el nombre d’explotacions que envien a escorxador els animals menys productius, per exemple en el cas de les vaques de llet, o que eviten l’engreix, com en els vedells, en un intent de quadrar comptes o, si més no, reduir els números vermells de les seues granges. Un exemple d’això és Esmeralda Rourera, presidenta del JARC a Lleida i que està al capdavant d’una explotació familiar juntament amb el seu marit.

Procedia del sector sanitari i es va incorporar al sector per cobrir l’espai que deixava buida la jubilació del seu sogre. Avui les seues dos filles no tenen cap intenció de continuar en el sector que, com recorda Rourera, exigeix dedicació els 365 dies de l’any. En el seu cas havien anat creixent amb la incorporació de granges de ramaders que deixaven el sector sense continuïtat.

Però ara, després de dos anys especialment preocupants amb els preus, ha de prendre mesures que mai hauria imaginat. Molts dels vedells lactants, encara alimentats amb llet, que té a l’explotació no passen a la zona d’engreix, sinó que els comercialitza molt abans. “Normalment els animals que jo enviava a escorxador tenien entre 500 i 600 quilos.

Ara, si puc exportar els vedells quan en tenen 200 per al Líban o vendre’ls a una granja d’engreix, ho faig perquè la situació és molt difícil.” De fet, ara compta amb una nau per engreixar els animals una vegada han cobert el període d’alimentació amb llet i no sap si acabarà posant-la en marxa ben aviat o esperarà a temps millors. En el seu cas, combina el boví amb el porcí, malgrat que aquesta segona activitat la duen a terme des de l’empresa familiar com a integrats, de forma que cobren una quantitat fixa per la cura i l’engreix dels porcs. Els costos de producció s’han disparat en pràcticament cada un dels pilars de les explotacions.

Un informe de JARC situava, per exemple, el preu del gas per sobre dels 200 euros el megawatt hora el passat dia 9, una xifra que multiplicava per deu el valor de mercat d’un any enrere. En el cas de l’electricitat, la situació és semblant, amb un cost que es multiplica per vuit la majoria dels dies. L’organització agrària apunta que el preu del gasoil “més ajustat” del dia 10 de març era d’1,534 euros el litre, mentre que fa dotze mesos els pagesos en pagaven 0,645.Si parlem de matèries primeres, la tona de panís que arrancava l’any amb cotitzacions de l’ordre de 283 euros la tona, han passat als 420 en tot just deu setmanes.

En el blat la variació és de 308 a 425 euros, mentre en l’ordi s’ha disparat de 294 a 410 euros, segons el mateix informe. Uns preus que s’han disparat sobretot per l’esclat de la guerra a Ucraïna per part de Rússia. El país envaït i l’invasor, en conjunt, exporten el 26% de l’ordi mundial, el 34% del blat, el 17% del panís, el 24% de les pipes de gira-sol i el 73% de l’oli de gira-sol.

L’estudi apunta que “el 12% de les calories que s’exporten al món arriben al mercat d’aquests dos països”. En el cas concret de Catalunya, Ucraïna aporta el 20% dels cereals importats i Rússia, el 2%. El cas del boví de llet és un exemple paradigmàtic de la crítica situació de molts ramaders.

Els productors cobren aproximadament a 360 euros la tona de llet, quan el pinso els costa 460 euros la tona. Estima que una granja eficient produeix de l’ordre de 32 litres per vaca i dia, amb unes pèrdues d’entre 2,56 i 3,2 euros per animal. Per a una explotació catalana mitjana, amb unes 191 caps de bestiar, parlem que el ramader perd de 14.668,8 a 18.240 euros al mes.