Les centrals de fruita calculen pèrdues de 400 milions en facturació per les gelades

Les centrals fructícoles, cooperatives i SAT estan fent les primeres valoracions dels efectes de les gelades sobre la seua activitat i estimen que la facturació pot caure entre tres-cents i quatre-cents milions d’euros per falta de producte per comercialitzar. Aquesta és la primera estimació que ha fet el director de la patronal catalana del sector, Afrucat, Manel Simon. Es tracta d’un primer càlcul que haurà d’ajustar quan comptin amb les previsions oficials de producció de fruita.

De fet, Agroseguro va fer una primera estimació d’indemnitzacions als agricultors assegurats i va valorar els danys en uns 59 milions d’euros a Catalunya, pràcticament tot a les comarques de Lleida. Però aquesta setmana ha elevat la xifra fins a 103 milions davant de la gravetat dels efectes del fred dels primers dies del mes d’abril a les finques. La situació és de tal importància que empreses del sector més afectades estan valorant fins i tot no posar en marxa les línies d’envasament quan comenci la campanya.

Tenen tan poca producció de préssec i nectarina que no els sortirà a compte i estan analitzant la possibilitat de comercialitzar els pocs quilos que tinguin disponibles dels seus socis o proveïdors en palots a altres empreses, va explicar Simón. Almenys mantindrien les màquines parades fins que sigui el moment de treballar amb fruita de llavor, pera o poma, ja que són les espècies que, en principi, s’han vist menys afectades per la caiguda espectacular dels termòmetres del mes d’abril passat.Aquesta situació es traduirà també en una caiguda en picat de la contractació. Segons els seus càlculs, en una campanya que pugui qualificar-se com a normal, els agricultors firmen al voltant de 40.000 contractes, una xifra similar a aquella que subscriuen les centrals, cooperatives i SAT.

En una estimació conservadora, apunta que el nombre caurà pràcticament a la meitat tant en camp com en la indústria lleidatans, amb almenys uns 30.000 contractes menys.En aquesta situació i com va publicar SEGRE, ja s’han presentat davant de la conselleria de Treball els primers expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) per part d’algunes empreses i d’altres els estan preparant. Aquest estiu, explica, no hi haurà pràcticament contractació de temporers, tampoc hi haurà feina per a personal fix discontinu i, en molts casos, serà necessari també portar a expedients el personal fix. Va destacar que es tracta de treballadors especialitzats i experimentats claus per a les empreses que no volen que causin baixa.

Per això, hi ha companyies que preveuen poder complementar els ajuts dels ERTO per garantir la seua continuïtat i evitar que busquin una altra ocupació.

Reclamen ajuts de 30 milions per a despeses fixes

El gran problema per a les empreses fructícoles amb una gran caiguda de la producció és la manera com fer-se càrrec de les despeses fixes. Els ERTO ajudaran a reduir els costos de plantilla, però no seran suficients per quadrar els números. Per això, el director d’Afrucat, Manel Simón, estima que seran necessàries ajudes de l’administració d’entre 20 i 30 milions d’euros per poder costejar-los. Va defensar que no es tracta d’ajuts indiscriminats, sinó en funció de la situació. “No es pot quedar ningú enrere”, defensa.

Adverteix que, en cas contrari, hi pot haver companyies que vegin seriosament en dubte la seua viabilitat.Davant de la possibilitat que l’Administració articuli préstecs bonificats o amb cadència, va defensar que no és la solució, per a un sector que ha invertit i que ja té préstecs demanats. A més a més, suposa un endeutament que caldrà tornar amb càrrec a resultats o beneficis de pròximes campanyes. Tot això, quan preveu els pitjors resultats en almenys quaranta-dos anys.