El Govern impulsa més de 800 mesures per revertir la despoblació rural

La Generalitat preveu aprovar dimarts vinent l'Agenda Rural, un paquet de 892 accions que tenen com a objectiu revertir la despoblació de les zones rurals i garantir que aquestes tinguin les mateixes oportunitats que les urbanes. El president, Pere Aragonès, va dir a Torà que aquestes accions busquen adaptar les polítiques a la “diversitat” del territori.

La Generalitat impulsarà un total de 892 accions per revertir la despoblació dels municipis rurals. Totes es recullen a l’Agenda Rural que el Govern preveu aprovar dimarts. El president, Pere Aragonès, i la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, van presentar ahir a Torà aquest paquet de mesures. Aragonès va explicar que l’objectiu és “treballar per a la Catalunya sencera” i va precisar que “tenim un territori divers i s’han d’adaptar les polítiques a cada racó, i buscar la implicació de la seua gent perquè cada persona pugui desenvolupar el seu projecte en qualsevol lloc”. “Adaptar les polítiques a tota la diversitat del territori és la manera que entenem de fer política”, va afegir.

Per la seua part, Jordà va apuntar que “vivim en un país molt poblat i també molt despoblat, i l’agenda pretén donar-hi una solució”. “L’objectiu és aconseguir igualar, al màxim possible, les condicions de vida entre el medi rural i les zones urbanes, per facilitar que les persones puguin viure-hi, i equilibrar així el país socialment i territorialment”, va dir la consellera.El document assenyala set “grans reptes”. El primer és el benestar de les persones i el repte demogràfic.

En aquest sentit, s’aposta per promoure un acord nacional de salut en territoris rurals que contempli les seues especificitats, potenciar l’escola rural i impulsar polítiques d’habitatge. El segon repte és la transició ecològica, que ha de fer front al canvi climàtic respectant la biodiversitat i amb les energies renovables com a model més sostenible. El tercer busca aconseguir un territori connectat amb mesures per fomentar el transport públic, el manteniment de la xarxa viària, l’accés a internet i la millora i manteniment de xarxes elèctriques.El quart repte aborda el sistema agroalimentari, amb un model productiu més diversificat i educant en la cultura de l’alimentació de proximitat.

El cinquè és la gestió forestal, que busca donar un impuls a l’aprofitament sostenible dels boscos, afavorint les condicions de treball i de formació. També proposa regular l’ús recreatiu dels boscos i posar en relleu la gestió cinegètica i el paper de la caça. El sisè repte és la innovació en l’economia rural i la dinamització del seu mercat de treball.

I el setè i últim repte és la governança, que pretén descentralitzar i democratitzar la participació i la presa de decisions en el món rural.De les 892 accions que recull l’Agenda Rural, 277 figuren com a “prioritàries” i 59, com a “estratègiques”. Aquesta iniciativa va nàixer de la comissió interdepartamental sobre Despoblació Rural, que va encarregar la coordinació del document a un òrgan redactor format per l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l’Associació Catalana de Municipis (ACM), l’Associació de Micropobles i el Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible (CADS). També es va portar a terme un procés participatiu per elaborar una proposta al més àmplia possible. Més de 1.200 persones van participar en els tallers organitzats per donar resposta als reptes del món rural.

Aragonès demana un acord pel català “al més aviat possible”

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va demanar ahir a les formacions polítiques catalanes que treballin per aconseguir un acord pel català “al més aviat possible”. “En la defensa del català no hi ha temps a perdre”, va dir, i va agrair als grups l’esforç que fan perquè parteixen de posicions diferents.

“És important que el català segueixi sent la llengua en què es basa l’ús i aprenentatge del sistema educatiu de Catalunya. És un gran consens social, polític, educatiu, pedagògic i acadèmic”, va afirmar. A més, va criticar que les sentències sobre la llengua es fan des del desconeixement dels criteris pedagògics.