ESNOTICIA
"Necessitem ajuts per sobreviure, molts es plantegen deixar la fruita"
Les pitjors gelades que s'han registrat a Lleida en quaranta anys, la pèrdua del 70% de la producció, el 30% de franquícia en l'assegurança i la retallada en la collita que pot entrar a la pòlissa posen contra les cordes els productors de fruita i ahir un grup de pagesos i alcaldes van portar fins a la plaça Sant Jaume la seua urgència d'ajuts.
“Necessitem ajuts amb urgència per sobreviure. De fet ja hi ha agricultors que es plantegen arrancar els arbres i deixar el sector de la fruita quan acabi la campanya perquè no tenen ni ànims ni capacitat per continuar.” Així resumia ahir el portaveu de la Plataforma en Defensa de la Fruita Dolça, Jaume Molló, la crua realitat a la qual s’enfronta el sector i que explica la mobilització que ahir va unir alcaldes de la zona fruitera de Lleida i agricultors en una protesta, en un crit desesperat demanant ajuda a la Generalitat per poder continuar. Van sortir en marxa lenta des d’Alcarràs, Torrefarrera i Fondarella fins a unir-se 54 vehicles amb prop de cent persones per l’autovia camí de la plaça Sant Jaume.
Van ser pràcticament quatre hores de viatge fins a plantar-se a les portes de la Generalitat. Al final, van ser rebuts per la secretària general de Presidència, Núria Cuenca. Pere Aragonès no va poder fer-ho adduint problemes d’agenda, però tornaran a intentar-ho.
“Ens han dit que estan treballant en una línia d’ajuts per als afectats per les gelades. Però el problema és que no són capaços de dir-nos quants diners hi haurà sobre la taula i això és urgent. No podem estar immersos en aquesta ambigüitat, és urgent si no volen que el sector desaparegui”, va advertir el líder d’Asaja a Lleida, Pere Roqué.La plataforma compta amb el suport explícit de 23 ajuntaments i almenys una dotzena van participar ahir en aquesta protesta, perquè amb el sector agrari està en joc el futur de les seues localitats.
Entre aquests es trobaven Alcarràs, Alpicat, Torrefarrera, la Granja d’Escarp o Torres de Segre, per posar alguns exemples. L’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, va denunciar per la seua part que “ja n’hi ha prou, no podem esperar més. Ens sentim ciutadans de segona i sense ajuts el sector fructícola està condemnat, i amb ell tot el nostre territori”.
Pèrdues de 450 milions i amb una pòlissa que només cobreix una part
Les previsions oficials donen per perduda el 70% de la producció de préssecs i nectarines, i encara falten setmanes per poder valorar l’afectació de les gelades de començaments d’abril sobre peres i pomes. Queda arruïnada fruita que els agricultors valoren en uns 450 milions d’euros. De fet, les centrals estimen que almenys en perdran 350 en facturació de fruita d’estiu.
És una situació que posa contra les cordes el sector, que demana ajuts directes i urgents.A més, alerten que les assegurances no cobriran ni de lluny els números vermells dels agricultors. El líder d’Asaja a Lleida, Pere Roqué, explica que les assegurances combinades de gelada i pedra inclouen una franquícia del 30%. És a dir, que un productor que no pugui recollir ni un quilo, en el millor dels casos cobrarà el 70%.
Però el problema s’agreuja per a aquells que no és el primer any que han vist delmada la seua collita pel fred. En aquest cas, Agroseguro redueix el volum de quilos que poden assegurar. Com quan algú és “mal conductor”, però els fructicultors posen l’accent que ells no poden ser els “culpables” de la meteorologia o del canvi climàtic.
Pere Roqué assegura que, a la pràctica, hi haurà pagesos de Lleida que amb una finca arrasada a penes cobraran el 52 per cent.Però a més a més s’ha de tenir en compte la repercussió laboral de les gelades. La fruita pot donar feina a 30.000 o fins i tot 40.000 persones a l’estiu a Lleida i en el millor dels casos amb prou feines seran necessàries molt menys de la meitat. Fins i tot hi ha centrals fructícoles que es plantegen no arrancar les línies d’envasament fins que arribin pomes o peres, perquè no tindran fruita amb què treballar.
Fins i tot s’han presentat ja ERTO per a empleats fixos. Tot plegat amb un dur cop en especial per als municipis productors, amb la fruita com un puntal.