SEO/Birdlife alerta que les segues primerenques incrementen la mortalitat de les aus als camps agrícoles

SEO/Birdlife adverteix que les segues primerenques (en verd) incrementen la mortalitat de les aus en els cultius i pastures herbàcies de secà en convertir-se en una "trampa ecològica" i reclama una gestió adequada de les superfícies de guaret que són "altament beneficiosos" per a la conservació de les aus.

Aquests dies s’estan segant molts camps en verd davant de la sequera i el sobtat ascens de temperatures i per la cabana ramadera que depèn dels farratges i pinsos per a la seua alimentació. L’ONG explica que segar de manera anticipada o primerenca just en plena època de nidificació, quan les femelles de gairebé totes les espècies lligades a ambients agraris que nien a terra estan covant les seues postes o tenen pollastres molt petits. En ocasions SEU/BirdLife ha advertit de la dramàtica disminució de les poblacions d’aus agràries que s’han reduït un 27 per cent en menys de tres dècades, segons el programa Sacre.

Una de les causes apunta a la mortalitat produïda per les collites i per l’increment de segar cereal i pastures herbàcies en verd. Un avançament de la collita en plena primavera, la finalitat de la qual és obtenir farratges fenificats i ensitjats, molt demandats per a la ramaderia predominantment estabulada, quan el tradicional sempre ha estat el seu aprofitament mitjançant el pasturatge extensiu.

El projecte LIFE Agroestepes Ibèriques que coordina l’ONG està desenvolupant aquesta primavera actuacions a Extremadura, Aragó i la regió portuguesa de l’Algarve per estudiar les zones de nidificació han donat l’alarma. Aquestes superfícies de cultius i pastures són la casa de moltes espècies d’aus, com l’avitarda euroasiàtica, el sisó comú, els aguilons cendrosos i pàl·lids, la perdiu roja o la guatlla comuna, entre d’altres. Totes aquestes espècies en declivi continu des de fa dècades, algunes amb disminucions superiors al 50 per cent de la seua població en tot just 15 anys.

Els paisatges de bales de fenc s’han multiplicat per les zones agroestepàries, especialment a Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura i Andalusia, amb grans superfícies d’aquests ambients de plana, dominats per cultius de cereals de secà i pastures permanents amb ramaderia extensiva, segons l’ONG.

Entre les causes d’una sega primerenca nociva per a les aus hi ha el fet que les primaveres són cada vegada més curtes i propicien que els cultius espigolin més ràpid i que la collita es endavant. Aquest any, amb la guerra a Ucraïna els farratges han cotitzat a l’alça i han agreujat la tendència a la sega primerenca que des dels 10 anys s’ha estès per moltes zones agroestepàries d’Espanya.

Una altra dada constatada per l’ONG és que el nombre de femelles per cada maig ha passat de 116 per cada 100 mascles entre 1996 i 2009 a 82 femelles per cada 100 mascles entre 2010 i 2020. "Aquest tipus de pràctiques està matant les mares als seus nius", denuncia l’organització ambiental.

SEO/BirdLife, a través del projecte LIFE Agroestepes Ibèriques treballarà amb les administracions públiques en mesures d’acompanyament en el marc de la pròxima Política Agrícola Común (PAC) com la compensació econòmica als agricultors per evitar la sega de farratges a la primavera a les zones de més valor per les seues poblacions d’aus amenaçades.

L’ONG reclama també que els guarets, que són favorables per a la biodiversitat cobrin més importància que mai, en proporcionar un hàbitat alternatiu adequat i més estables per a la nidificació i alimentació d’aquest grup d’aus.