AGRICULTURA ANÀLISI
Hisenda i Seguretat Social perden 92,4 milions amb les gelades a Lleida
Les gelades del passat mes d'abril deixen una greu factura en agricultors i centrals agràries, amb la pèrdua de centenars de milions, però també els sentiran la Seguretat Social i Hisenda. La caiguda de la contractació significa menys cotitzacions i de les vendes i d'ingressos per IVA, al voltant de 92,4 milions d'euros en total.
El reg per aspersió va treballar al màxim rendiment les nits i matinades amb temperatures sota zero a començaments d’abril.
La campanya de la fruita de Lleida és una font d’ingressos de la Seguretat Social a la província, amb fins a 40.000 persones contractades en la recollida en camp i en la manipulació en les cooperatives i centrals privades. Amb la pèrdua d’un 70% d’una producció que pugui considerar-se normal de préssecs i nectarines, es perdran de l’ordre de 939.000 jornades de treball a la província, la qual cosa a uns 57,60 euros per cadascuna d’aquestes suposa 54 milions menys en mans de temporers, treballadors fixos discontinus i fins i tot indefinits que poden acabar en expedients de regulació temporal d’ocupació.
Però també patirà la Seguretat Social, que deixarà d’ingressar de l’ordre de 13,65 milions d’euros a la província per aquests llocs de treball que es van esfumar amb les gelades, segons el càlcul de l’enginyer tècnic agrícola Francesc Xavier Miarnau. Els càlculs oficials estimen que dels camps de Lleida en sortiran 350.000 tones menys de fruita d’estiu. Tenint en compte els rebutjos habituals a les centrals, per falta de calibre, malformacions de la fruita o no trobar-se en el moment òptim de maduració, Miarnau calcula que podríem parlar d’unes 315.000 tones menys comercialitzades.
És a dir, que Hisenda es quedarà sense el 10% d’IVA d’aquest volum, la qual cosa calcula en 78,75 milions d’euros. Així, l’Estat perdrà només entre Seguretat Social i Hisenda els 92,4 milions d’euros esmentats. Però els comptes de Miarnau van més enllà i analitza també el cost que representa per a les assegurances agràries.
En aquest punt, calcula que aquestes 350.000 tones podrien estar assegurades a un preu mitjà de 500 euros per tona, xifra que llança una valoració global de 175 milions d’euros. En aquest punt, estima que la prima comercial s’atansaria als 30,8 milions, i la subvenció aportada per l’Administració arribaria als 16,8 milions.Amb aquestes dades i tenint en compte la repercussió de les gelades per a les arques públiques, Miarnau defensa no només la rendibilitat econòmica, sinó la viabilitat que des de les Administracions s’aposti per una política que doni suport a les inversions dels agricultors en sistemes per lluitar contra les inclemències meteorològiques, com el reg per aspersió en cas de gelades i les malles antipedra, perquè una finca sense producció “no genera res”, alerta, mentre que sí que suposa que perdi el teixit no només empresarial sinó també social d’un territori com Lleida.
El reg per aspersió costa 9.000 €/ha, i les malles antipedra, 17.000
Instal·lar sistemes per lluitar amb els mitjans a l’abast de l’agricultor contra el fred i la pedra té un cost que en molts casos no pot assumir. S’ha de tenir en compte que els pagesos han invertit en millores varietals, per posar un exemple, i han afrontat campanyes molt dures, amb números vermells, en especial des de l’embargament rus a la fruita europea el 2014. L’enginyer tècnic agrícola Francesc Xavier Miarnau estima en una mitjana de 9.000 euros el cost d’instal·lar el reg per aspersió en una hectàrea de fruita. El sistema es posa en funcionament quan el termòmetre cau a la primavera i crea una coberta de gel sobre les flors per intentar que aquestes no baixin dels zero graus.
En el cas de les calamarsades, els agricultors compten amb les malles antipedra com a fórmula per defensar les seues produccions. Igual que en el cas del reg per aspersió, els costos poden ser variables, però Miarnau estima una mitjana de 17.000 euros. Considera que cada hectàrea protegida podria produir de l’ordre de 25 tones.
Parlem d’assegurar amb això unes 70 jornades de treball i 1.570 euros per a les arques públiques. Poc més de mil arribarien a la Seguretat Social, a les quals se’n sumarien gairebé 563 en concepte d’IVA. Però no només això, perquè amb la producció també es generen moviments i consums d’altres matèries necessàries per a les explotacions i les centrals.Per aquest motiu, Miarnau defensa que establir ajuts per promocionar els sistemes de lluita contra les inclemències meteorològiques és viable i sostenible.Els últims càlculs d’Agroseguro xifren en uns 110 milions les indemnitzacions de les quals s’haurà de fer càrrec a Catalunya pel fred, pràcticament totes a Lleida. El Govern preveu un paquet de 40 en ajuts i confia que La Moncloa en posi 40 més.
