Lleida perd 35.000 ovelles en cinc anys, i tanca l'última explotació de Farrera després de 2 atacs d'os aquesta setmana

El sector de l’oví de Lleida alerta que la cabanya ha caigut en l’últim lustre un 16 per cent i ha passat d’un cens de 225.198 animals el novembre del 2016 als 189.557 el 2021, segons les dades del cens d’Acció Climàtica. A Catalunya el descens ha estat del 12,4% en cinc anys, al passar dels 533.289 animals el 2016 als 466.884 a finals del 2021. També el nombre d’explotacions va a la baixa i passa d’un miler a la dècada dels noranta a les poc més de cinc-centes en l’actualitat. Tanmateix, el cabrú registra unes xifres més estables amb un cens actual de 22.844 animals, la majoria destinats al lacti per a l’elaboració de formatges.

Unes xifres que avalen que el sector de l’oví a Lleida fa anys que viu la seua particular travessia pel desert. Una crisi de producció i d’increment de costos que no aconsegueix remuntar i a la qual cal sumar l’abandó de pastures que cada any es registra, especialment a les comarques del Pirineu, majoritàriament per la manca de relleu generacional. Precisament ahir, un centenar de persones van acompanyar el ramader de Farrera Ramon Cornellana, que va tancar la porta de l’única explotació ramadera que quedava en aquesta població.

Ho va fer després de dos atacs consecutius d’os al seu ramat a la muntanya de Juverri, que es va saldar amb la predació de cinc ovelles i cinc de desaparegudes que el van obligar a precipitar la seua marxa fora “del territori os”. Cornellana, que preveu jubilar-se a finals d’any, va carregar les 450 ovelles a Tírvia per traslladar-les a les Garrigues. Va lamentar que la tradició familiar transhumant de quatre generacions s’acabés d’aquesta manera “tan trista i precipitada per culpa de l’os”. Va insistir en la necessitat d’aplicar mesures per compatibilitzar la ramaderia extensiva amb els grans depredadors.

Mesures per assegurar la coexistència de l’os amb la ramaderia extensiva

Aquest any el departament d’Acció Climàtica gestiona quatre agrupaments de bestiar a la zona de presència permanent d’os a les capçaleres del Pallars Sobirà, que dona suport a dotze ramaders locals i on s’acullen uns 3.500 caps de bestiar. El programa de prevenció de danys consta de vigilància permanent, presència de gossos de protecció de ramats i camps closos electrificats nocturns.Des del sindicat d’Unió de Pagesos van lamentar ahir que la majoria de ramaders del Pirineu són majors de seixanta-cinc anys i van alertar que la gestió de la fauna protegida no està fent possible l’adequada coexistència amb la ramaderia.

Van exigir una gestió completa que prevegi des de quin ha de ser el nombre màxim d’exemplars d’ossos o llops que poden conviure al Pirineu en funció de les activitats econòmiques fins a disposar dels recursos per afrontar les conseqüències que poden derivar-se d’aquesta convivència. Fins a la data, les mesures de coexistència, com l’agrupament, camps closos elèctrics i gossos mastins, són difícils d’aplicar, sobretot en bestiar boví i equí, segons va explicar Joan Gitart.