CEREAL MERCATS
La cotització del blat es desploma en els mercats internacionals
Cau entre un 30 i un 40% a París i Chicago pels temors dels inversors a una crisi generalitzada || Altres cereals com la colza o el panís també baixen
Imatge d’arxiu de collita de cereal en una finca de Lleida.
El preu del blat ha viscut en menys d’un any una fase d’increments en les seues cotitzacions gairebé de manera ininterrompuda als mercats de Chicago i París, els més importants del món, una situació que es va agreujar amb la invasió russa d’Ucraïna. En concret el preu del blat es va encarir un 110% al mercat de París. Dels 200 euros per tona que cotitzava el juliol del 2021 va passar als 420 a mitjans de maig passat.
Tanmateix, el seu preu depèn sobretot de l’especulació, que s’ha refredat amb la pujada de tipus als EUA, davant del fantasma d’una recessió global, generant temor entre els fons d’inversió. Així, al mercat de Chigado la cotització del blat ha caigut actualment prop d’un 40% des del maig i a París, gairebé un 30%.Paral·lelament, als forns, el preu de la barra bàsica en un any ha pujat entre un 5 i un 10%, no tant com el blat, la farina o l’energia. La farina, per exemple, aquest any costa un 25% més, mentre que l’any passat ja havia pujat un 30%.Altres cereals, també han notat descensos en les seues cotitzacions.
En aquest sentit, la colza ha experimentat aquesta setmana una baixada en la seua cotització 2 i 3,25 euros/tona a Euronext per als contractes firmats per a l’agost i novembre que passen a marcar un preu de 663,25 i 667,75 euros, respectivament.El mateix passa en el panís, que ha baixat de 5,50 i 11 euros per tona per a destinació a l’agost i novembre que marca un preu de 287,75 i 278,75 €.A la llotja de preus de Mercolleida, el blat panificable ha cotitzat aquesta setmana fins als 370 euros per tona davant dels 385 de la setmana anterior. El panís ha fet una cosa semblant i ha passat de cotitzar en set dies de 373 €/tona als 363 €/tona. Tanmateix, la colza en gra va augmentar dels 610 €/tona als 625 euros.
El coure, termòmetre de la salut econòmica, a la baixaEl coure és una matèria primera que s’utilitza com a termòmetre per mesurar la salut de l’economia a nivell mundial i aquest ha arribat a desplomar-se en el preu fins un 35 per cent des dels màxims anuals i històrics de principis del mes de març, quan va assolir els 10.845 dòlars per tona. Ahir, el coure de referència a la Borsa de Metalls de Londres (LME) cotitzava gairebé sense canvis a 7.817 dòlars la tona per sumar la seua cinquena pèrdua setmanal consecutiva.A més, entre altres metalls bàsics, el zinc baixava un 0,8% a 3.084 dòlars la tona, l’alumini cedia 0,4% a 2.433 dòlars la tona, el plom perdia un 2,7% a 1.917 dòlars la tona, l’estany retrocedia 2,2% a 25.400 dòlars i el níquel guanyava un 0,8% a 21.715 dòlars.
L’euro s’aboca a la paritat amb el dòlar pel risc de recessióLa cotització de l’euro davant del dòlar continua debilitant-se i s’aproxima cada vegada més a la paritat amb el bitllet verd, després que el diferencial entre les dos monedes hagi arribat a baixar del cèntim, una cosa que no succeïa des del desembre del 2002, davant dels creixents temors que l’eurozona entri en recessió arrossegada per les conseqüències de la guerra a Ucraïna.
Ahir, l’encreuament de l’euro amb la moneda nord-americana arribava a caure fins un mínim d’1,0072 dòlars, el pitjor canvi des del 12 de desembre del 2002, encara que posteriorment l’euro recuperava terreny. Des de començament d’any, l’euro acumula una depreciació del voltant del 10% respecte del dòlar com a conseqüència del temor a una recessió per l’impacte de la guerra d’Ucraïna en els preus i mercats, així com per la pujada de tipus de la Fed i la futura del BCE.
