Els pagesos temen pel panís per la sequera després de pèrdues de 125 milions en cereals

La sequera, les gelades i els cops de calor han minvat la producció de cereals d’hivern a Lleida. Unió de Pagesos ja posat xifres al desastre: un total de 124,48 milions d’euros a la província, el 69% del total de tot Catalunya que frega els 180 milions arruïnats per una climatologia especialment adversa per al sector agrari. La por segueix instal·lada entre els agricultors perquè temen que la sequera i les restriccions en l’ús d’aigua de reg davant de la falta de precipitacions puguin acabar arruïnant els panissars.

UP calcula que els rendiments en els cereals de secà han caigut un 60% a Lleida, amb pèrdues d’un 35% en el cas del regadiu respecte a la mitjana. Unes dades que es tradueixen en la pèrdua del 51% de la producció de gra i del 68% de palla, fins a situar-se en 328.713 i 114.342 tones, respectivament. Estem parlant d’unes pèrdues molt per sobre de les calculades per Asaja, que estimava una mitjana del 30% en el conjunt de Catalunya.El responsable del sector d’herbacis d’Unió de Pagesos, Santi Caudevila, explica que l’esperança que l’increment de preus pogués compensar la caiguda de la collita s’ha quedat en una simple il·lusió.

Queden lluny de rescabalar uns costos de producció desmesurats, des dels fertilitzants i els fitosanitaris fins a la maquinària i l’energia. Igual com ocorre amb altres sectors, critica l’assegurança agrària. El sindicat afirma que, en realitat, amb prou feines cobreix “entre el 25% i el 30% de les pèrdues reals d’aquesta campanya”.

“Per exemple, a les parcel·les de secà amb rendiments de 4.500 quilos per hectàrees que esperaven uns ingressos de 1.620 euros per hectàrees i que aquest any han acabat amb tot just 2.000 kg/ha, l’assegurança els compensarà només en 56 €/ha. O parcel·les de regadiu que esperaven uns ingressos de 3.060 €/ha i han acabat produint 5.500 kg/ha, l’assegurança només els compensarà amb 234 €/ha”, segons les seues dades. Amb tot, Caudevila reclama que la Generalitat inclogui el sector en el pla de xoc articulat per les gelades, amb ajuts directes que compensin els professionals pels danys que no cobreix l’assegurança

Els preus no compensen la caiguda de collita i els pagesos es queixen de l’assegurança

En aquest context, la por per a molts agricultors se centra ara en la disponibilitat d’aigua, tenint en compte no només les crides a estalviar, sinó a la retallada de cabals de reg.

Santi Caudevila confia que es pugui assegurar la primera collita de panís amb el reg disponible, malgrat que les elevades temperatures comprometen els rendiments. “A més de 38 graus el panís no creix, sobreviu”, explica. Una altra cosa seran les segones collites primerenques, després de farratges o pèsols, i el perill és encara molt més gran a les segones collites tradicionals.

A Lleida hi ha almenys 30.000 hectàrees de panissars.