ESNOTICIA
Asaja: “Hi ha gent que ja està marxant”
A Garrigues i Segrià, en un any que suma indemnitzacions sense precedents
El líder d’Asaja a Lleida, Pere Roqué, calcula que aquest any estan contractant de l’ordre d’un 60% menys. La majoria són subsaharians i marroquins, mentre que cada vegada va incrementant-se el nombre de pakistanesos que busquen feina com a temporers. Al contrari, apunta que va a la baixa el personal d’Europa de l’Est.
En aquesta campanya atípica, afirma que ja hi ha temporers que estan tornant als seus llocs de residència habituals, com és el cas de Lleida. Hi ha casos, explica, de persones que acaben de treballar en una finca collint pera llimonera i prefereixen deixar Lleida i tornar a les seues cases abans d’haver d’esperar dies sense tenir feina fins que comencin les tasques d’altres varietats, com pot ser la blanquilla. Amb tot, l’absència de problemes és la tònica general d’aquesta campanya, segons apunta Pere Roqué.
El vuitè front de pedra deixa danys en fruita seca, peres i cereal
La vuitena tempesta de pedra que pateix Lleida aquest estiu, i que divendres va castigar la zona agrícola entre Alfés, Castelldans i Aspa, ha provocat importants pèrdues en plantacions de fruita seca, fruita dolça i cereal, així com danys materials com una teulada enfonsada a la cooperativa d’Alfés i danys en equipament urbà d’aquestes poblacions. A Aspa, la pedra, malgrat anar acompanyada de molta aigua, va tirar a terra la major part de les ametlles de plantacions que es preparaven per a la pròxima collita, i va deixar marcades moltes peres, i alguns carrers de la població es van convertir en torrents. A Alfés, els danys més considerables es van registrar en camps de cereal, principalment gira-sol, que esperaven recollir la primera collita.
Aquesta tempesta s’afegeix als danys que aquest any acumula el camp lleidatà. Així, Agroseguro calcula en almenys en 103 milions d’euros les indemnitzacions que haurà d’abonar a Catalunya als productors de fruita pels danys de les gelades de principis d’abril. Fonamentalment se centren en la província de Lleida, perquè el fred es va acarnissar amb les comarques del Segrià, la Noguera, el Pla d’Urgell, les Garrigues i l’Urgell, a banda, en menor mesura, de la Ribera d’Ebre.
A aquestes xifres, a més, caldrà afegir els danys causats per diferents tempestes de pedra, un risc que encara es manté al llarg de tot l’estiu. Segons les dades d’Agroseguro, més del 80% de les explotacions fructícoles lleidatanes, tant fruita de pinyol com llavor, estan assegurades i aquest any s’haurien assegurat al voltant de 730 milions de quilos de fruita amb un valor assegurat de 285 milions d’euros.
Malgrat l’elevat nivell de contractació, el sistema es manté en el centre de la polèmica per part dels agricultors, que consideren que no és adequat per a les necessitats del sector. Les crítiques en el cas dels danys pel fred se centren en diferents aspectes, però el fonamental és el de la franquícia, que els pagesos situen en un 30%.
JARC destaca que pagesos i centrals prioritzen els treballadors habituals
El líder de JARC, Joan Carles Massot, destaca que aquest any més que mai s’està donant prioritat als treballadors del camp que venen any rere any a la recol·lecció i la manipulació de la fruita de Lleida. Apunta que pràcticament totes les persones que avui estan ocupades com a temporers són personal amb experiència a Lleida i que ja han treballat en campanyes anteriors per als agricultors o les centrals.
Afirma que la campanya està sent “tranquil·la” com a conseqüència de la forta caiguda de la producció. Explica que les crides que ningú es desplacés a Lleida sense contracte han funcionat. Però també el fet que els treballadors del camp que es troben al territori advertissin coneguts i amics que pretenien fer-se ocupar-se en la campanya a Ponent que no es desplacessin per l’absència d’oportunitats atesa la falta de fruita.
Segons la seua opinió, aquestes crides han fet tant d’efecte que no es descarta que fins i tot pugui generar-se alguna tensió en les properes setmanes, quan la recollida de la pera i la poma es troba en el màxim apogeu. Explica que si bé és cert que ha caigut també la producció de fruita de pinyol, la disminució és molt inferior a la de préssecs i nectarines. Així, seran necessàries més persones treballant al camp i a les centrals en setmanes.