COMPTABILITAT GENERALITAT
La renda agrària ha caigut el 14,79%, fins a situar-se a nivells del 2018
Tenint en compte la inflació, la baixada voreja el 17% a Catalunya || El balanç es deu als mals resultats de la ramaderia, segons dades del Govern
La renda agrària va caure un 14,79 per cent l’any passat a Catalunya, fins a situar-se en nivells similars als del 2018, segons l’avanç que acaba de fer la conselleria d’Acció Climàtica. Estem parlant d’una renda del sector, que lidera Lleida, de 1.865,69 milions d’euros a preus corrents. Però si es té en compte l’efecte de la inflació, la renda agrària real va descendir un 16,99 per cent.
Aquests resultats s’expliquen per dos factors. El primer és un lleuger retrocés a la producció ramadera, que representa més del 60% del total del camp català. Per una altra banda, l’encariment de costos per a agricultors i ramaders.
Els anomenats consums intermedis es van disparar l’any passat un 20,73%. El porcí és el producte ramader més important en producció i l’any passat es va incrementar lleugerament (2,69%) i els ocells de corral ho van fer en gran manera (8,39%). Tanmateix, la caiguda en els preus del porcí (-5,77%) va ser determinant en la disminució de la producció ramadera.
L’increment dels preus dels ocells de corral (8,95%) no va ser suficient per obtenir un valor positiu de la producció ramadera.La conselleria també destaca la baixada del valor econòmic del sector boví (-45,30 milions), que malgrat la pujada de preus (4,73 per cent) va patir una important disminució de la producció (-17,20%). Aquest fet també va ser un dels factors determinants a fi que el resultat de la producció ramadera respecte de l’any anterior sigui negatiu.La producció física d’ous també va augmentar (6,46%), mentre que van destacar les disminucions en equí (-29,51%) i en el sector del conill. Els preus van créixer, segons la Generalitat, en oví i bestiar cabrú (+10,48%), conill (+5,38%) i els ous (+5,24%)
La producció agrícola representa gairebé 1.716 milions d’euros i la ramadera, 3.300
Paral·lelament, els consums intermedis van registrar un fort increment respecte a l’any anterior (+20,73%).
El principal indicador implicat en l’increment dels costos va ser l’aliment per al bestiar (+487,95 milions), seguit de l’energia, carburants i lubricants (+32,12 milions) i els fertilitzants (+30,31). La producció agrícola es va incrementar l’any passat principalment per l’augment del valor econòmic dels sectors dels cereals (+100,70 milions d’euros), les fruites fresques (+76,62 milions), els cítrics (+41,57 milions) i les hortalisses, plantes i flors (+22,35 milions). Respecte a l’increment de producció física més representativa, la conselleria que dirigeix Teresa Jordà destaca el vi i most i les fruites, amb un 22,38% i 9,30%, respectivament.
El creixement de la producció va anar acompanyat d’una pujada dels preus en el cas de les fruites (+112,47%) després d’anys ruïnosos. Al contrari, al sector del vi i most, malgrat l’augment de la producció, els preus van caure un 5,85 per cent. Pel que fa al cas dels cereals, l’increment del valor econòmic es va veure afavorit pels importants augments de preus.
Els cultius que més van destacar dins del sector dels cereals pels increments de preus van ser l’ordi (36,17%), el panís (34,90%), el sègol (31,30%) i el blat (26,13 per cent).Respecte a la fruita fresca, la seua contribució va ser positiva, segons la conselleria, gràcies a l’increment dels preus en un 8,46 per cent i de la producció (7,31%).L’augment més notable en la producció, malgrat no ser representatiu respecte al pes de la producció agrícola, el van protagonitzar les plantes industrials amb un 23,59 per cent, específicament la colza, les llenties i la garrofa. Quant a les disminucions de la producció física, van destacar el sector de l’oli d’oliva amb un 13,01 per cent, encara que l’increment de preus (+29,11%) es va traduir en una contribució positiva en la renda agrària.La producció agrícola va aportar gairebé 1.716 milions d’euros i la ramadera va superar lleugerament els 3.300, als quals se sumen els serveis (50,4) i activitats secundàries (79,3 milions).