«Flexibilitzarem els plans fructícoles amb més fons UE»

Com es pot valorar, la nova Política Agrària Comuna? Jo sempre dic que és l’assegurança de renda dels pagesos. La nova PAC ens torna als estats la possibilitat de dissenyar i analitzar les intervencions de la PAC, que ja no venen dictades per Brussel·les. Són 47.724 milions d’euros per a Espanya entre el 2023 i el 2027.

Aquesta PAC servirà per fer un millor repartiment dels fons, afrontar reptes mediambientals i el canvi climàtic, reptes socials com la incorporació de joves i el gran repte de la innovació i digitalització. La guerra d’Ucraïna ha posat en perill el mercat dels cereals amb uns preus molt elevats per als ramaders i fàbriques de pinsos i baixes collites a Catalunya i l’Estat. Quines previsions té de futur? Les perspectives de futur apunten a nivells de preus més elevats als que es registraven abans del 24 de febrer, moment de la invasió russa d’Ucraïna, però amb una certa estabilització i fins i tot a la baixa en el context mundial.

Els índexs de la FAO registren quatre mesos a la baixa. Espanya està molt afectada per la sequera, amb una producció aquest any entorn dels 18,3 milions de tones, davant d’una mitjana de 20 i un consum de 35. Ha estat molt important la reobertura a l’agost de tres ports ucraïnesos, encara que amb dificultats, que han permès l’arribada als ports de Tarragona i Cartagena de 370.000 tones d’aquest país, fonamentalment panís.

Com està afectant, aquesta economia de guerra, el sector agrari? Està afectat pels preus del gas i el petroli, per les matèries primeres, i em preocupa molt a mitjà i llarg termini el preu dels fertilitzants, que s’ha doblat i fins i tot triplicat. És una situació que es repeteix a Europa i igual com falten xips, no hi ha producció pròpia. Espanya, al costat d’altres països i la Comissió Europea, advoca per iniciatives i superar la situació (potenciant la producció al continent).

A Espanya s’espera mitja collita d’olives i pujades de preus de l’oli. Abans del dia 30 tindrem els aforaments de producció de les diferents comunitats autònomes, En aquesta última campanya els preus han estat notòriament alts, entorn dels 4 euros per litre i previsiblement, si els mercats segueixen molt tensats, pot elevar-se més. El repte és com comercialitzar bé en una campanya curta i amb preus alts.

El repte és no perdre clients. Agricultors i ramaders es troben colpejats per sequera, gelades i altres fenòmens meteorològics. Què s’hi pot fer? És necessari canviar de cultius? Hi ha quatre instruments a destacar.

El primer la llei de la Cadena Alimentària, amb uns efectes que ja es noten, perquè les tensions no recaiguin únicament en el productor. A més, cal destacar les assegurances agràries, a les quals hem destinat 30 milions en un sistema de reassegurança per evitar que els pagesos hagin de pagar més i 60 milions en ajuts. Fins al 30 d’agost s’havien peritat a Espanya danys per valor de 657 milions d’euros, un 19 per cent més que l’any passat per diferents inclemències, 108 a Catalunya, dels quals cent corresponen a Lleida.

A més, existeix la PAC i els ajuts del Govern central amb, per exemple, 169 milions per al sector lacti, dels quals 8 milions han estat per a Catalunya i més de dos per a Lleida. A més, en les properes setmanes portaré al Consell de Ministres un canvi molt important per a les organitzacions de productors hortofructícoles (OPFH). El cofinançament dels plans operatius per part de la Unió Europea s’eleva del 50% al 70% (el sector aportarà així el 30%), a banda de flexibilitzar-se.El gran risc avui per al sector porcí es diu pesta.

Que es pot fer per evitar-la?Estar en alerta permanent, no abaixar la guàrdia. No crec que l’arribada del virus a Espanya sigui inevitable. Avui els focus més propers són a Itàlia i Alemanya.

És veritat que existeix un risc important i per això són clau la bioseguretat i els controls. Cal tenir particular cuidat en la importació de garrins i també amb la fauna salvatge, amb la població de senglars, una competència de les comunitats autònomes. La sequera colpeja el sector i els experts anuncien episodis recurrents en el marc del canvi climàtic.

Què s’hi pot fer? Gairebé ningú nega la realitat, el moment d’inflexió i canvi climàtic, que és un repte per a la salut i la producció del sector primari. A curt termini, el Govern central ha fet diferents coses, com les de la reducció d’un 20% en els mòduls de l’IRPF, exempcions de l’IBI o 24 articular 24 milions d’euros de la línia MAPA-ICO-Saeca, amb bonificacions i avals i obres hidràuliques. Però, més enllà, és molt important aprofitar millor cada gota d’aigua.

La gran aposta de futur és el regadiu sostenible, tot i que hi continuarà havent producció en secà. A part de les aigües superficials i profundes, també caldrà tenir-ne en compte altres de no convencionals, com les reciclades o de dessaladores. El pla de recuperació destina 800 milions d’euros a temes vinculats al regadiu.

Fins al 2027 s’invertiran 2.130 milions d’euros en obres de modernització per a una agricultura més competitiva, que fixi l’ocupació en el medi rural.