Bateria de projectes per reutilitzar residus com pinyols d'oliva i de préssec o fang

El primer congrés sobre Bioeconomia, Innovació i Tecnologia (BIT), organitzat per la Generalitat, Fira de Lleida i l’ajuntament de Vic, amb el suport de la Paeria, la Diputació, la Universitat de Lleida (UdL) i les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega, va arrancar aquest dijous com a fòrum de trobada d’experts en la transformació de residus del sector primari a nous productes i serveis. Xavier Flotats, professor emèrit d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, va destacar la “qualitat extraordinària” dels projectes d’investigació que s’estan desenvolupant, que situen Catalunya i Espanya al capdavant, però va alertar que falta una major aposta de les empreses i incentius de l’administració per convertir-los en realitat. A la taula redona El coneixement: motor de l’economia, es van exposar projectes com l’optimització del consum d’aigua en la indústria càrnia mitjançant tecnologies de reutilització, la producció de biometà a partir de fang de depuradores per utilitzar-lo com a combutible dels autobusos de Barcelona i la recuperació de nutrients de les aigües residuals per utilitzar-los com a fertilitzants.

Un altre dels projectes consisteix a elaborar biofertilitzants i biogàs a partir de subproductes de la producció d’oli d’oliva i un altre se centra a recuperar compostos i aigua de les basses d’evaporació de la indústria de producció d’oliva de taula. Altres tenen com a objectiu la millora de l’eficiència de l’ús del carboni en l’agricultura, la creació de models de negoci agrícola per al reciclatge de nutrients de granja i la producció tèxtil a partir de materials de base biològica. La UdL va presentar un projecte per a l’obtenció de materials per a l’emmagatzemament d’energia tèrmica a partir de la fracció grassa de residus carnis i TV3 va difondre una altra investigació de la Universitat per convertir excrements de vaca en bioplàstics i la iniciativa d’una empresa lleidatana que converteix els pinyols de préssecs i pell de taronja en biocombustible per a calderes.

En la inauguració del congrés, la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, va apuntar que “la bioeconomia ens ha de permetre accelerar la transformació del sector agroalimentari, foresal i marítim”. Jaume Sió, tècnic del departament, va detallar que el pla d’acció 2022-2024 impulsa l’aprofitament energètic de la biomassa, la creació de bioproductes, si pot ser amb tecnologia pròpia, i vol simplificar els tràmits. Per la seua part, el president de la Diputació, Joan Talarn, va vincular l’aposta per la bioeconomia amb la lluita contra la despoblació rural i va assenyalar que “això no és només un congrés, sinó la clau del nostre futur”.

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va assegurar que “és imprescindible disposar d’un primer sector fort amb un grau avançat d’autonomia i sostenibilitat social, econòmica i ambiental”.

“Cal escoltar els científics i apagar Miguel Bosé i els seus amics”

Francesc Mauri, geògraf i meteoròleg de TV3, va animar ahir en la seua conferència inaugural a “intentar mitigar l’escalfament global sent intel·ligents i valents, escoltant els científics i apagant Miguel Bosé, els seus amics i la gent que vol continuar criticant des del sofà”.“Ara tenim tots els recursos. Ens sobren purins, boscos.

Tenim una oportunitat apassionant i no en som conscients”, va subratllar. Va considerar que “la societat occidental es creu invencible, però només som un esquitx en el planeta. I en la pandèmia ens vam adonar que ens pot faltar el paper de vàter i Putin ens ha fet obrir els ulls sobre la sobirania alimentària”.

Així mateix, va recordar que “amb l’actual panorama climàtic, el 2050 la ciutat de Lleida tindrà la temperatura mitjana que té ara Sevilla i Barcelona, la de Màlaga”.Per la seua part, Christian Patermann, assessor de governs en bioeconomia, va elogiar l’actitud d’acció de Catalunya en aquesta matèria i va dir que el refrany “els catalans, de les pedres fan pans” resumeix l’essència de la bieconomia. Jorge Molina, de la direcció general d’Investigació de la Comissió Europea, va incidir al seu torn que l’estratègia de Catalunya és de les millors. També va destacar la importància de la conscienciació de la societat sobre el potencial de la bioeconomia.

Va assegurar que quinze joves fan d’ambaixadors a través de les xarxes.