Impulsen una gran planta per provar productes fets amb residus orgànics

Lleida aspira a disposar d'una gran planta perquè empreses i centres d'investigació testegin productes creats a partir de residus orgànics com dejeccions ramaderes o restes vegetals, abans de treure'ls al mercat. El projecte, previst a Alcarràs, l'impulsen Generalitat, Diputació, Paeria, UdL i les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega.

La Generalitat, la Diputació, la Paeria de Lleida, les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega i la Universitat de Lleida (UdL) impulsen la construcció d’una gran planta perquè centres d’investigació i empreses de tot el sud d’Europa puguin testejar a escala preindustrial nous productes elaborats a partir de recursos orgànics locals (com dejeccions ramaderes o restes vegetals i de poda), que ja han provat abans al laboratori.

L’assessora d’Innovació de la Diputació, Teresa Botargues, va indicar que la idea és situar aquesta infraestructura a Alcarràs i va afirmar que quan disposin del projecte que determini la dimensió i la inversió necessària buscaran finançament públic i privat per portar-lo a la pràctica. Es tracta d’oferir espais d’experimentació i creació de prototips en entorns de risc controlat per al desenvolupament tecnològic de productes com biomaterials, biocarburants o bioenergia

Promoguda per Generalitat, Diputació, Paeria, UdL i les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega

Precisament, participants en el congrés sobre Bioeconomia, Innovació i Tecnologia (BIT), que ahir va finalitzar, van destacar la necessitat de disposar d’aquesta infraestructura per transferir el resultat de les investigacions en el sector empresarial.

De fet, ja existeixen empreses lleidatanes que valoritzen les dejeccions ramaderes i altres productes orgànics, que en el congrés van relatar la seua experiència. Jordi Jové, d’Alcarràs Bioproductors, va explicar que un grup de guanyadors de porcí i boví es van unir per tractar les dejeccions, el 2019 van posar en marxa la seua pròpia planta de compostatge que separa la part sòlida de la líquida dels purins, i de la sòlida, juntament amb restes de poda, produeix compost d’alt valor afegit. L’any vinent volen disposar d’una planta de biogàs.

Sebastià Farré, de l’empresa Torre Santamaria, va detallar que disposen de biodigestors per a l’obtenció de biogàs a partir dels residus orgànics de les seues vaques, que injecta a la xarxa, i també venen a Alemanya.

Així mateix, Ignasi Salaet, de Fertinagro Biotech, va indicar que l’empresa produeix tones de fertilitzant sense base química i d’alta eficiència i Rafel Oncins, de Plusfresc, va assenyalar que han participat en diferents proves d’envasos compostables i als seus establiments ja utilitzen bosses i safates compostables. Luzía Botella, de Feltwood, va explicar que des de Saragossa aprofiten residus agrícoles per fabricar materials de fibres naturals, alternatius al plàstic, per a envasos d’aliments. Utilitzen subproductes de full verd com enciam i de cítrics.

Per la seua part, Olga Martín, vicerectora d’Investigació i Transferència de la UdL, també creu que actualment “falta una instal·lació més que una planta pilot i menys que una indústria per produir a gran escala” i va instar a “seguir amb el camí començada a Lleida d’unió entre administració, centres d’investigació i empreses per anar de la mà avançant en aquest camí i aconseguir que totes les traves [per produir aquesta mena de productes] vagin caient”.

Agilitzar els tràmits i obtenir finançament, claus de la bioeconomia

Ricard Vizcarra, de la consultoria Ecoestudi, va remarcar en les conclusions del congrés l’oportunitat que suposa l’aprofitament de subproductes de l’activitat agrària i industrial per a un canvi de model econòmic cap a la bioeconomia circular. També va destacar la necessitat d’agilitzar els tràmits i impulsar el finançament d’aquest tipus de projectes.

L’alcalde, Miquel Pueyo, va dir que el congrés “ha de servir per impulsar un marc mental i conceptual que giri a favor de la idea de bioeconomia circular que dona total protagonisme a la conservació del medi ambient i dels recursos naturals”.