Les gelades deixen un 'forat' de gairebé 150 milions per als agricultors

La conselleria d’Acció Climàtica calcula que només per les gelades del mes d’abril passat van provocar danys de 229,21 milions a la producció de fruita dolça catalana, la gran majoria a les comarques de Lleida. A més, cal sumar-hi 44,04 milions més en fruita seca, la qual cosa dona un total de 273,25 milions, segons l’informe oficial que va fer públic ahir Asaja en el marc de la 68a Fira de Sant Miquel. Agroseguro preveu abonar indemnitzacions pels danys en la fruita de 96,6 milions d’euros a Catalunya, 94,4 dels quals a Lleida.

A més, la conselleria ha previst una partida de 32 milions en ajuts per a productors, que Unió de Pagesos dubta que s’arribin a cobrir perquè molts afectats han desistit de sol·licitar-la.Així les coses, tenint en compte els danys i els diners d’ajuts i indemnitzacions, el forat que deixen les gelades en el camp català ronda els 150 milions (146,85). A més, segons UP, encara no estan en marxa altres mesures, com els crèdits tous ni s’han publicat els requisits perquè les centrals i cooperatives optin a uns altres 8 milions en ajuts.UP va afirmar ahir que els pagesos només han presentat sol·licituds d’ajuts per a 17.200 hectàrees, quan assegura que les arrasades pel fred assoleixen les 40.000, per les exigències marcades per la Generalitat. La més important és l’obligatorietat d’assegurar les finques durant els propers cinc anys.

El sindicat afirma que molts dubten poder mantenir l’activitat durant aquell període, bé davant de la falta de viabilitat futura o perquè creuen o temen que acabaran abandonant el sector en menys temps. D’una banda de pagesos grans que no tenen ànims ni relleu per mantenir-se al capdavant de les finques. De l’altra, de joves desmoralitzats davant d’una crisi en la qual plou sobre mullat després d’anys de crisi de preus.

A més, va alertar de la greu afectació que té per a l’agricultor de fruita dolça la inflació en l’alimentació, ja que considera que l’augment del preu que ha de pagar el consumidor per comprar fruita fresca pot abaixar-ne el consum.Asaja, per la seua part, adverteix que l’increment de preus de la fruita aquest estiu amb prou feines podrà compensar algun pagès, la gran minoria que hagin pogut salvar una mica de collita. Però els pagesos amb una “bona assegurança”, sense penalitzacions per danys en anys anteriors, amb prou feines “salvaran els mobles”. En el cas dels productors que no van poder assegurar tota la producció, Asaja considera que es veuran obligats a abandonar el sector.

Tot plegat, en una campanya en la qual els costos s’han fins i tot triplicat.

“Si es pot fer cremes per Sant Joan, el pagès les farà per Tots Sants”

Un dels problemes addicionals amb què es troben els pagesos aquests dies és la llei de residus del ministeri de Transició Ecològica que prohibeix la crema de restes agrícoles. Els pagesos exigeixen una solució immediata i deixar sense efecte aquest punt de la llei espanyola.El líder d’Asaja-Lleida, Pere Roqué, va afirmar irònic que “si es poden fer cremes per Sant Joan per acabar amb tot el dolent i començar renovats la nova estació, els pagesos les hem de poder fer l’1 de novembre, per Tots Sants, en memòria dels nostres avantpassats, perquè tenim dret a recordar-los”.Roqué va demanar seguir l’exemple del País Valencià que, va dir, ha buscat la fórmula per poder permetre que els agricultors cremin les restes de poda i d’arbres que s’han de destruir, perquè dirigir-les a una empresa de tractament és totalment inviable davant del seu elevat cost.A més, va carregar contra la proposta del ministre d’Agricultura, Luis Planas, que va proposar a Lleida enterrar restes agràries i optar als ajuts dels ecorègims de la PAC.La consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, va exigir en la inauguració de la fira una moratòria a aquesta mesura.

Va assenyalar que, de moment, s’havia aconseguit un petit avanç, ja que les autoritzacions excepcionals de cremes no s’hauran de fer de forma individualitzada.Amb tot, el problema continua existint i els agricultors adverteixen que propostes com les d’enterrar restes, a més d’inviables pels volums a eliminar, pot suposar una via per estendre malalties vegetals.