Sequera i calor deixen sense trufes els boscos de Lleida i el preu de les conreades es dispara

La falta de precipitacions que ha derivat en una persistent sequera, sumada a les altes temperatures que s’han registrat des del mes de maig passat fins a l’octubre, han deixat els boscos de Lleida sense tòfones silvestres. La campanya anual va començar dimarts passat i finalitzarà el 15 de març. Només se salvaran les trufes conreades en plantacions que s’han pogut regar per degoteig.

Malgrat tot, els tècnics del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya asseguren que la producció serà un 60 per cent inferior a tot Espanya, una dada que es pot extrapolar a Catalunya i a Lleida. La manca de producció repercutirà en el preu d’una menja molt sol·licitada per restaurants i negocis relacionats amb la restauració per a l’elaboració de plats d’alta cuina i també el sector conserver. Es calcula que pujarà un 40% sobre el cost d’altres anys, en què han arribat a rondar entre els 700 i 1.000 euros el quilo, van indicar les mateixes fonts.El fet que les pluges hagin estat molt esporàdiques i que hi hagi hagut temperatures que ronden els 40 graus tant a la muntanya com al pla han provocat que el sòl estigui extremament sec, una circumstància que no permet el creixement de la tòfona.

“Pot ser que ara, si es registra alguna precipitació, n’arribi a aparèixer alguna, però serà de forma esporàdica i molt difícil de localitzar”, van remarcar des del CTFC. A més, tal com està el bosc, fa falta que les pluges siguin constants perquè l’aigua filtri a les capes més profundes on sol aparèixer aquest fong. A Lleida hi ha zones productores de trufa negra, principalment a la Noguera, els Pallars i a les Garrigues, on hi ha més de 50 hectàrees experimentals en zones de regadiu repartides en diverses poblacions.

D’altra banda, nous regadius com el Garrigues Sud l’han introduït per diversificar els cultius i no centrar-los en l’olivera i l’ametller, típics de la zona. Gairebé 80 hectàrees dins de l’àrea regable es dediquen a la producció de la tròfona negra encara que requereix abans plantar àmplies extensions d’alzinars que permetran l’aparició de les trufes passat un període d’entre cinc i deu anys per poder tenir una collita d’importància. D’altra banda, aquesta iniciativa ha permès assentar joves agricultors al territori que ja busquen fórmules per diversificar els cultius (veugeu el desglossament).La tòfona negra o d’hivern que ara es recull és la varietat més cotitzada que la d’estiu perquè té més sabor i olor. Per localitzar-la cal utilitzar gossos ensinistrats.

El Garrigues Sud introdueix el cultiu del pistatxo

Joves agricultors del regadiu del Garrigues Sud han començat a introduir el pistatxo com a nou cultiu a la zona regable. És el cas de Julià Prunera, que ja ha plantat 5 hectàrees amb aquests arbres a la Granadella. També té conreada alguna finca amb trufa negra. “En cinc anys es veurà si la plantació produeix i en quinze, si s’ha tancat el circuit i és rendible”, va indicar. S’ha de tenir en compte que el pistatxo té un procés lent, almenys, comparat amb cultius com l’ametlla, va remarcar.

Generalment, el pistatxo s’utilitza com a aperitiu i per fer farines i acostuma a ser un fruit sec car “però també la inversió és més abundant i la cura, més minuciosa”, va puntualitzar.Prunera es dedica a l’agricultura des de fa tres anys i forma part d’una nova generació que representa el relleu al sector a les Garrigues, una comarca en la qual l’índex de població envellida és molt elevat.Pel que fa al nou cultiu, el pistatxo s’ha anat incloent dins de les varietats que ja es produeixen en altres regadius de Lleida com el Segarra-Garrigues i el Canal d’Urgell, amb empreses com el Grup Borges. També a Bellpuig es promou un centre de cultius ecològics de vuit hectàrees en què el pistatxo està inclòs.