Cultius experimentals de plantes aromàtiques al Segarra-Garrigues

Les plantes aromàtiques i medicinals es perfilen com un nou cultiu alternatiu a les zones de protecció d’aus estepàries (zepes) de nous regadius com el Segarra-Garrigues. A més de proporcionar una font d’ingressos addicional en àrees amb reg de suport, on només es podria conrear cereal, també afavoreixen la biodiversitat al crear un mosaic amb diferents varietats de vegetació. Aquesta és la principal conclusió d’un projecte impulsat per la concessionària Aigües del Segarra-Garrigues (ASG), el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, Fruits de Ponent i Laboratori Ventós.

El projecte porta per títol Nous escenaris de producció industrial aromàtica i medicinal en els sistemes agraris tradicionals de Catalunya. Ha suposat conrear en una superfície d’unes dos hectàrees de menta, melissa, lavanda, timó, lavandí, sajolida i absenta, entre altres plantes aromàtiques. Els assajos s’han portat a terme durant dos anys en àrees regables del Segarra-Garrigues amb diferents condicions climàtiques: Sanaüja, en zona de secà, i Preixens i Castelldans, dins de l’àrea de regadiu.

Els resultats conclouen que la producció en secà és molt baixa. D’altra banda, per compatibilitzar aquest cultiu amb les aus, s’hauria de conrear en períodes que no afectin el seu cicle vital, com la nidificació. Els resultats es van presentar en una jornada celebrada ahir a l’Escola Agrària de Tàrrega, en la qual també es va donar a conèixer un pla de viabilitat de l’espígol en un període de deu anys.