POLÍTICA AGRÀRIA
La nova PAC arranca amb un objectiu més verd, però amb el risc de menys fons
Unió de Pagesos ha calculat que Lleida podria perdre de l'ordre de 60 milions amb els canvis
El sector dels herbacis és un dels que compten amb ajuts directes.
L’any que comença és especialment important per a agricultors i ramaders perquè s’enfrontaran als canvis de la nova Política Agrària Comuna (PAC), que estarà vigent fins al 2027 i que compta entre els seus objectius ser més “verda”. Vol “respondre millor als reptes presents i futurs, com el canvi climàtic o el relleu generacional, sense deixar de donar suport als agricultors per aconseguir un sector agrícola sostenible i competitiu”. Però com cada nova PAC, no està exempta de polèmica.
La primera arriba des del mateix sector, que no veu clar el finançament que arribarà al camp català. De fet, Unió de Pagesos ja li ha posat xifres, considera que a Catalunya hi pot haver una reducció de la renda agrària d’almenys 139 milions d’euros anuals i un fort encariment dels costos de producció, i tot això sense tenir en compte els problemes que es puguin derivar de la guerra a Ucraïna. En el cas del camp de Lleida podria situar-se entorn de seixanta milions d’euros.En el pla polític, també és origen de crítiques.
A Catalunya es va assolir un pacte qualificat d’històric en el qual la conselleria llavors anomenada d’Agricultura i avui d’Acció Climàtica i el sector feien un front comú per aconseguir una PAC en clau catalana, amb un pla estratègic propi. Però al capdavall hi ha un únic pla de caràcter estatal. La reforma dona més marge de maniobra i decisió als estats i en el cas d’Espanya s’unifica en aquest pla estratègic únic.Aquesta nova política agrària europea es basa en la consecució de resultats i amb tres objectius clars.
D’una banda, fomentar un sector competitiu i diversificat que garanteixi la seguretat alimentària a llarg termini. Tot amb un clar pilar de protecció del medi ambient. Finalment, i més enllà de l’agricultura, la PAC es defineix com a instrument per enfortir el teixit socioeconòmic de les zones rurals.De fet, un dels objectius és donar suport al relleu generacional en les explotacions que avui està lluny dels nivells mínims desitjables.
A Catalunya, on el sector està pilotat pel camp de Lleida, s’ha passat de 3.982 beneficiaris de la PAC menors de quaranta anys a 3.306 en quatre anys. És a dir, la reducció és de 676 joves, una caiguda de gairebé un 17 per cent.
Prop de 98 milions d’euros per al camp de Lleida l’any 2022
Les ajudes directes de la PAC han arribat a Lleida als 97,871 milions d’euros en aquest any que acaba.
En concret han estat 37.548 els agricultors i ramaders de la demarcació. Per comarques, la del Segrià i la Noguera són les que reben els imports més grans de tot Catalunya, amb 22,8 i gairebé 17,4 milions, respectivament. Els segueixen les Garrigues, amb 9,4 milions i l’Urgell, que supera els 9,2 milions, mentre el Pla d’Urgell n’obté 8,9 i la Segarra, 8,3 més.
Segons la informació del departament d’Acció Climàtica, pagesos del Pallars Jussà es reparteixen 6,3 milions i els del Solsonès, una mica més de 5. El rànquing es completa amb els 4,5 milions distribuïts al Pallars Sobirà, els 3,4 de l’Alt Urgell i els 1,7 de l’Alta Ribagorça. A Aran amb prou feines són 613.051 euros.
