La venda de finques rústiques s'enfonsa a Lleida per la crisi del camp i l'endeutament

La crisi del sector agrícola i els problemes d’endeutament de bona part dels agricultors es deixen sentir de forma clara en la compravenda de finques rústiques. Així ho demostra el fet que en els deu primers mesos de l’any passat s’hagin efectuat a Lleida només 2.690 operacions, davant de les 3.221 del mateix període de l’any passat, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Suposa un descens de mig centenar de vendes al mes, o el que és el mateix, del 16,48 per cent.

Aquesta situació contrasta amb la d’altres zones de l’Estat, on s’aprecien repunts atribuïts, en gran manera, a inversors que busquen rendibilitat a llarg termini i utilitzen aquest tipus d’operacions com a refugi per als seus diners, en especial en el cas de terrenys en regadiu i llestos per a produccions intensives o superintensives per poder maximitzar les produccions i la mecanització i minimitzar els costos de mà d’obra. Un informe que acaba de fer públic Tinsa, per exemple, explica que estan sent menys demanades les finques de fruiters de llavor i de pinyol. Al contrari, creix l’interès per la fruita seca, com el pistatxo o l’ametller, per “influència d’inversors i grups empresarials que han trobat potencial de rendibilitats més altes”.

L’estudi d’aquesta societat de taxació parla d’un “tènue impuls” en les operacions en finques de cereals en el cas de la província de Lleida, mentre que parla de “recessió” en el cas dels fruiters de pinyol i de llavor, sector en el qual aprecia canvis de cultiu. En el cas dels ametllers, a les comarques de Ponent considera que hi ha cert fre, malgrat que continua sent cultiu protagonista en el cas de la fruita seca juntament amb el pistatxo

Cada mes es venen una mitjana de 270 finques rústiques i se’n traspassen per herència unes 470

En aquest context, el gruix de les finques rústiques que canvien de mans a la demarcació no és per operacions comercials, sinó per herències. Entre els mesos de gener i octubre d’aquest any Estadística en té comptabilitzades un total de 4.669.

És a dir, que mensualment se’n venen unes 270 i se n’hereten prop de 470.Els joves es queixen de les dificultats a l’hora d’accedir a terres, per l’escassa disponibilitat d’una banda, i pels preus, d’una altra. En el conjunt de l’Estat, entre el mes de gener i l’octubre passat es van registrar 131.749 compravendes, una xifra molt similar a la del mateix període del 2021.

El preu mitjà, estable en els 13.538 euros de mitjana

El preu mitjà d’una hectàrea de sòl per a ús agrícola a la província de Lleida va assolir el 2021 els 13.538 euros, un 0,84 per cent més que un any enrere, segons últimes dades oficials de la conselleria d’Agricultura, sent el preu més alt dels darrers cinc anys.

També xifra en 27.839 euros el preu mitjà ponderat d’una hectàrea de fruiters en regadiu, cosa que representa un augment de 253 euros respecte a l’any 2020.Les terres de secà valen de mitjana gairebé una quarta part que les de regadiu a Lleida. Una hectàrea de cultiu en secà estava valorada en 6.659 euros l’any 2021, quan a l’exercici del 2020 arribava als 6.631. En el cas de l’olivera de secà, un tipus de producció que està baixant en favor de les terres de regadiu per produir olives, l’hectàrea registra una lleugeríssima revalorització, passant dels 6.678 euros per hectàrea als 6.675 euros.