El Pirineu experimenta amb vins d'altura i els usa com a reclam turístic

La producció de vi de muntanya avança al Pirineu lleidatà, que recupera un cultiu que abans de la fil·loxera estava molt estès. També es converteix en un nou reclam turístic. Diversos cellers del territori van celebrar per primera vegada ahir a Sort un certamen per donar a conèixer els seus productes i els van maridar amb carn de caça.

Cada vegada hi ha més vinicultors que aposten per recuperar les vinyes a les zones de muntanya, on abans de la plaga de la fil·loxera era un cultiu molt estès. Els dos Pallars ja sumen més d’una quinzena de cellers, i molts van celebrar ahir a Sort la primera Festa de les Noves Anyades dels Vins del Pirineu, on van donar a conèixer els seus vins, alguns fruit d’experimentar amb varietats de raïm forà i altres que s’havien deixat de comercialitzar fa molt temps. També hi van assistir elaboradors de vi d’altres zones de l’Alt Pirineu i Aran, la Cerdanya, Andorra i Aragó. Sergi Sebastia, un dels emprenedors darrere del projecte Cota 730, amb vinyes a Rialp, va dir que “volem donar a conèixer el que fem, ja que hi ha molta gent que no sap que hi ha cellers en aquesta zona, i és també una oportunitat per al territori”.

Per la seua banda, Josep Rabasa, del celler Batlliu de Sort, va explicar que “el Pirineu té unes condicions climàtiques que resulten cada vegada més favorables per a l’elaboració de vi”, i va afegir que “l’amplitud tèrmica entre el dia i la nit contribueix a una maduració més homogènia de les pells i el sucre, la qual cosa dona als vins una gran complexitat aromàtica”. “Ha vingut molta gent de fora, de manera que és una gran ocasió per reivindicar altres aspectes del territori a qui potser només ha vingut per esquiar”, va dir.Diversos cellers van aprofitar la trobada per donar a conèixer els nous vins, alguns dels quals no tenien encara ni etiqueta ni nom comercial i estan encara madurant en botes. En el cas del Batlliu de Sort, aquest és el primer any que vendrà vi fet amb garnatxa negra.

Per la seua banda, Enric Vila Corona, del celler Vila Corona de Tremp, va explicar que “avui dia gairebé tot es mou per internet, i per a mi, poder explicar els meus vins en persona és molt més simpàtic”. El seu celler, creat fa vint-i-set anys, va començar elaborant vins amb varietats de raïm autòctones i tradicionals amb les tècniques i els coneixements actuals. Amb el temps, va apostar per altres de foranes i ja produeix unes 60.000 botelles a l’any amb només 11 hectàrees.

La carn de caça, protagonista de la Festa dels Banuts

Els vins es van maridar amb un menú a partir de carn de caça, ja que el certamen va coincidir amb la Festa dels Banuts, que vol popularitzar el consum d’aquest producte. El menú constava d’un arròs amb cérvol, fricandó de cérvol amb camagrocs i coca de llardons de senglar. Anna Castellanos i Pere Aibar, que van assistir a l’esdeveniment des de Barcelona després d’haver-lo vist anunciat a la premsa, el van qualificar com a “exquisit” i van assegurar que “repetirem segur”.

Per finalitzar la jornada, estava previst un Sopar a 100 mans, en què restauradors de la zona van elaborar diferents plats per a mig centenar de comensals a la Borda del Celler Batlliu de Sort.

Una zona amb avantatges pel canvi climàtic

El canvi climàtic comportarà vins cada vegada més alcoholitzats, per la qual cosa la verema haurà d’avançar-se a la maduració del raïm i això donarà notes no desitjades al vi. En aquest context, la latitud i l’altitud suposen avantatges, ja que més amplitud tèrmica entre el dia i la nit afavoreix una maduració més lenta del raïm. Un altre avantatge que ofereix l’altura és que com que hi ha menys humitat, són necessaris menys tractaments fitosanitaris.

El cuiner Jordi Grau, primer reconegut com a Banut de l’Any

La Festa dels Banuts, que aquest any celebra la quarta edició, va incorporar com a novetat el primer reconeixement Banut de l’Any, que va ser per al cuiner Jordi Grau per la seua tasca a la cuina i la promoció de la carn de caça. Grau, que l’any passat va rebre una estrella Michelin com a xef del restaurant Ibaya, a Andorra, va dir que “territoris propers com els Pallars i Andorra han d’anar de la mà per promocionar-se” i va posar en relleu la gastronomia com “una manera de desestacionalitzar el turisme al Pirineu”.