Pagesos de Lleida tornen apostar per fruita de llavor en detriment del pinyol

Lleida era coneguda dècades enrere com una veritable especialista en la producció de peres i pomes, una situació que ha canviat en les últimes dècades, en favor de la fruita de pinyol. De fet, el 2016 es va arribar a una superfície màxima dedicada a aquestes fruites de pinyol, amb 10.959 hectàrees de presseguers i 9.232 de nectariners, segons les dades oficials de la conselleria d’Acció Climàtica. L’auge d’aquestes fruites suposava la caiguda de la superfície de pomeres i pereres. Per exemple, el 2006 representaven 10.223 i 15.580 hectàrees, respectivament.

Però les últimes dades del departament que dirigeix Teresa Jordà situa l’any passat en 6.420 de pomeres i 9.318 de pereres. El canvi es va deure en gran part a un mercat que prioritzava els resultats de la fruita de pinyol i es va arribar a plantar fins i tot en zones en les quals potser no eren les més adequades per fer-ho, explica l’enginyer tècnic agrícola Francesc Xavier Miarnau. Després d’anys amb uns resultats ruïnosos, les últimes campanyes han recuperat cotitzacions, però en bona part a causa que les collites han estat molt curtes, en especial la de l’estiu passat per les gelades de començaments d’abril.

Tots aquests factors han portat a un nou interès per la plantació de pomeres i pereres. No es tracta, explica Miarnau, d’abandonar la fruita de pinyol, sinó d’apostar per buscar la millor opció en funció de zones i finques. També permet als agricultors allargar les campanyes, començant amb fruita de pinyol més primerenca i acabant amb pomes o peres de recol·lecció molt posterior.

Una aposta per la renovació que requereix inversions importants. Per exemple, Miarnau està duent a terme aquests dies la plantació de 20.000 fruiters en sistema intensiu, amb entre 2.500 i 3.000 arbres per hectàrea. Requereix una inversió que fàcilment arriba als 50.000 euros per hectàrea, sense tenir en compte el valor del mateix terreny.

Només els plançons poden representar de 9.000 a 12.000 euros per hectàrea, als quals s’ha de sumar els mateixos costos de plantar-los, més la protecció dels arbres joves davant els conills i els sistemes antipedra, amb uns 22.000 euros, 5.000 més en cas d’apostar pel reg per degoteig i els entre 7.000 i 8.000 si s’inclou el reg per aspersió com a fórmula per intentar minimitzar danys per gelades. A aquests càlculs, caldria incloure-hi la inversió en la mateixa compra de la parcel·la o l’arrendament de les terres per part del fructicultor.